“La por del porter al penalty”

Què en sabeu del nou Premi Nobel de Literatura, Peter Handke? El guardó ha aixecat molta polseguera per la personalitat de l’escriptor. Aquí podeu llegir-ne una mostra. I aquí teniu el començament d’una de les seves novel·les més llegides, “La por del porter davant del penalty

“Al mecánico Josef Bloch, que había sido anteriormente un famoso portero de un equipo de fútbol, al ir al trabajo por la mañana, le fue comunicado que estaba despedido. Sea como sea, Bloch lo interpretó así, cuando al aparecer por la puerta de la garita donde los obreros estaban descansando, solamente el capataz levantó la vista del almuerzo, así que se marchó de la obra. En la calle alzó el brazo, pero el coche que pasaba por allí en aquel momento no era un taxi –tampoco lo hubiera sido si Bloch no hubiera levantado el brazo para hacer señas a un taxi–. Finalmente escuchó el sonido de unos frenos; Bloch se dio la vuelta: a sus espaldas estaba un taxi y el taxista decía algo malhumora- do; Bloch se dio la vuelta de nuevo, se metió en el taxi y dijo que quería ir al mercado.
Era un bonito día de octubre. Bloch se comió una salchicha caliente en un quiosco y después, atravesando la zona de los puestos, se fue a un cine.
Todo lo que veía le molestaba; intentó ver lo menos posible. Dentro del cine dio un suspiro de alivio.
Al entrar le sorprendió que la taquillera contestara con un ademán muy natural al gesto que hizo al poner el dinero en el plato giratorio sin decir palabra. Observó que junto a la pantalla había un reloj eléctrico con la esfera luminosa. A mitad de la película oyó que sonaba una campana; se quedó pensando durante un rato si había sonado en la película o venía de fuera, de la torre de la iglesia que estaba junto al mercado.
Al salir a la calle se compró unas uvas, que en esa época del año eran muy baratas. Siguió andando, comiéndose las uvas por el camino y escupiendo las pielecitas.
En el primer hotel donde pidió una habitación no le admitieron, porque llevaba solamente una cartera.”

Anuncis

Mankell, sempre present

Dos anys després que marxés, Henning Mankell segueix molt present entre els seus lectors. Alguns dels seus llibres, com ara “La lleona blanca”, va portar-se al format audiovisual amb gran èxit. L’inspector Wallander és un dels policies més versemblants, turmentats, brillants i originals que van nàixer de la novel·la negra escandinava:

“Cap a última hora de la tarda del 21 d’abril de 1918, tres homes es van trobar en un cafè anònim del barri de Kensington a Johannesburg. Tots tres eren joves. El més petit, Werner van der Merwe, acabava de fer dinou anys, el més gran, Henning Klopper, en tenia vint-i-dos; i el tercer que els acompanyava es deia Bans du Pleiss i en faria vint-i-un unes setmanes més tard. Havien decidit organitzar la seva festa d’aniversari precisament aquell dia, però cap d’ells s’imaginava que la trobada al cafè de Kensington tindria un significat històric. Malgrat tot, aquella tarda no van parlar de l’aniversari de Bans du Pleiss. Ni tan sols Hennjng KJopper, que va ser qui havia fet la proposta que amb el temps canviari.a tota la societat sud-africana, no es podia imaginar ni l’envergadura ni les conseqüències dels seus propis pensaments encara immadurs. Eren tres homes joves, de tarannàs diferents, de temperament i caràcter oposats, però amb una cosa en comú del tot determinant: eren bòers. Els tres pertanyien a velles nissagues que havien arribat a Sud-àfrica cap al 1680, amb una de les primeres onades migratòries d’hugonots holandesos desarrelats. Quan la influència anglesa a Sud-àfrica va augmentar per convertir-se al final en una repressió oberta, els bòers van emprendre llargues marxes amb carros tirats per bous cap a l’interior del país, cap als infinits camps de Transvaal i Orange. Per a aquests tres joves, com per a tots els altres bòers, la llibertat i la independència eren els requisits perquè la seva llengua i la seva cultura no desapareguessin. La llibertat garantia que no es donés cap barreja no desitjada amb l’odiada població anglesa, i encara menys, la mescla amb els negres que poblaven el país, o amb la minoria índia que vivia sobretot dels negocis que feia a les ciutats de la costa com Durban, Pon Elizabeth i Ciutat del Cap. Henning Klopper, Wemer van der Merwe i Hans du Pleiss eren bòers. Hi havia una cosa que no podien oblidar ni treure’s del cap i de la qual estaven orgullosos. Des de petits havien après que eren un poble escollit. Tanmateix, molt poques vegades mencionaven aquesta evidència quan es trobaven cada dia en aquell petit cafè. Senzillament era allà, com un requisit invisible per a l’amistat i la confiança entre ells, per als seus pensaments i sentiments. Com que tots tres treballaven d’oficinistes a la Companyia Ferroviària Sud-africana, feien el cafè un cop acabada la jornada de treball. Habitualment parlaven de noies, dels somnis de futur o de la gran guerra que havia culminat a Europa. Però justament aquell dia, Henning Klopper estava pensarós i immers en el silenci. Els altres, acostumats que fos el més xerraire, se’l van mirar sorpresos.

-Que estàs malalt? -va preguntar I-Jans du Pleiss-. O potser tens la malària? “

Aquí teniu una mostra de “La lleona blanca”

Sabíeu que… Agatha Christie

Ha venut més de dos mil milions de llibres.

Va provar de ser pianista i cantant abans de decidir-se a escriure però, com que no li va anar bé i la va enganxar a França la I Guerra Mundial, va acabar fent d’infermera militar

Va desaparèixer el 1926 i mitja Anglaterra, inclòs sir Arthur Conan Doyle, va estar buscant-la durant onze dies, després de trobar el seu cotxe abandonat, amb sang, un abric i el seu carnet de conduir

Patia ‘disgrafia’, és a dir, que li costava déu i ajuda escriure a mà i per això una gran part de la seva obra no la va escriure, sinó que la va dictar.

Doncs ara ja ho sabeu…

NOUS CURSOS 19-20

Més info: escriptoriumsabadell@gmail.com i http;//escriptorium.ml

Engeguem!

Preparem ja els nous grups pel curs 19-20: novel·la, amb Jordi Solé (dilluns, 19,00); introducció a la narrativa, amb Marga Codina (dimecres, 19,00); conte curt, amb Xavier Vidal (dijous, a les 19,00) i poesia (grups a convenir en dimarts o dissabtes matí).

Aquest curs estrenem seu al carrer Àngel Guimerà, 25 entresòl, al centre de Sabadell. Aquí podeu consultar els preus. Qualsevol detall més que necessiteu, escriviu-nos a: escriptoriumsabadell@gmail.com

Veniu a la classe oberta?

🥁🥁 Us convidem a venir a la classe oberta i gratuïta d’Escriptorium aquest setembre: si us agrada escriure, llegir, estimeu la literatura o simplement ens voleu conèixer, us hi esperem:
Dia: dimecres 18 de setembre
Hora: 19,30.
Lloc: c. Àngel Guimerà, 25, entresòl. 082001 Sabadell (http://bit.ly/EscriptoriumSabadell)
Per assistir-hi: reserveu plaça amb un correu a escriptoriumsabadell@gmail.com
Us hi esperem!