Literatura de pandèmies

Albert Camus va dibuixar la naturalesa humana sota confinament a “La peste

“Cada uno tuvo que aceptar el vivir al día, solo bajo el cielo. Este abandono general que podía a la larga templar los caracteres, empezó, sin embargo, por volverlos fútiles. Algunos, por ejemplo, se sentían sometidos a una nueva esclavitud que les sujetaba a las veleidades del sol y de la lluvia; se hubiera dicho, al verles, que recibían por primera vez la impresión del tiempo que hacía. Tenían aspecto alegre a la simple vista de una luz dorada, mientras que los días de lluvia extendían un velo espeso sobre sus rostros y sus pensamientos. A veces, escapaban durante cierto tiempo a esta debilidad y a esta esclavitud irrazonada porque no estaban solos frente al mundo y, en cierta medida, el ser que vivía con ellos se anteponía al universo. Pero llegó un momento en que quedaron entregados a los caprichos del cielo, es decir, que sufrían y esperaban sin razón.” “La peste“, Albert Camus, publicada originalment el 1947

Altres obres sobre pandèmies:

La peste escarlata“, Jack London

Epidemia“, de Robin Cook

Ensayo sobre la ceguera“, de José Saramago

El último hombre“, de Mary Shelley

La amenaza de Andrómeda“, de Michael Crichton

El decamerón“, de Giovanni Boccaccio.

En coneixeu més?

Dia internacional de la dona

Què tenen en comú inspiració, bellesa, poesia, novel·la, narrativa, descripció, faula, composició, comèdia, frase, paraula, prosa, gramàtica, imaginació i Literatura 🤔?

Doncs el mateix que Rodoreda, Munro, Shelley, Hustvedt, Marçal, Roig, Redondo, Morrison, Puértolas, Austen, Woolf, Allende, Mistral, Christie, de Castro, Beauvoir, Matute, Zambrano, Arenal, Freire, Esquivel, Lindo, Atwood, Grandes, Pizarnik, Laforet, Fuertes, Gaite, Lessing, Highsmith, Pizamik, Dickinson, Rowling o Simó.

COINDICÈNCIES?

Tothom sap que Shakespeare i Cervantes no van morir el mateix dia. L’escriptor anglès ho va fer el 3 de maig i l’autor d’El Quixot, el 20 d’abril. Ara bé, a la història de la literatura sí que hi ha coincidències inquietants, que condueixen a una pregunta pertorbadora: existeixen les coincidències? Tal dia com avui van nàixer tres genis de la literatura: Nikos Kazantzakis (1883), André Breton (1896) i Toni Morrison (1931). Què en penseu, només pot ser obra de l’atzar?

Regaleu amor, regaleu poesia

“Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit,
i l’oli socarrant-se en el cresol.

L’amor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol.

Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles…

D’amor de cap a peus vinc amarat,
d’amor i de furor quan et despulles
vora el llit on t’espere despullat.”

Vicent Andrés Estellés

Les bruixes porten dol, de la Montse Carbó

📍📕 Us convidem a la presentació del llibre de relats “Les bruixes porten dol”, de la Montse Carbó, alumna d’Escriptorium i escriptora de traç subtil (La Equilibrista Editorial). Es farà dimarts vinent, dia 28, a les 7 de la tarda, a la sala d’actes de la UES – Unió Excursionista de Sabadell, al carrer Salut 14-16.
Us ve de gust venir?📍📕

La vida difícil de James Joyce

S’ha de tenir una vida difícil per a ser un gran escriptor? El 13 de gener de 1941 va morir James Joyce i, realment, va tenir una vida complexa. Mireu:

El 1902 va marxar d’Irlanda a París per estudiar medicina.

El 1922 el van convidar a un sopar amb Marcel Proust a París, esperant la conversa artística del segle: només van parlar de malalties.

El personatge Molly Bloom, de l’Ulysses, està inspirat en la seva esposa, Nora Barnacle.

L’autor patia d’astrafòbia: tenia terror als trons i llamps.

També tenia molta por als gossos, perquè de petit un gos el va mossegar.

Va canviar dinou vegades de casa.

L’alcohol li va causar molts problemes

El van operar 25 vegades de la vista i va patir una desena de malalties greus més.

En els pitjors moments de penúria econòmica va aconseguir tirar endavant gràcies als diners que li donava una fan anònima.

Com no s’han d’escriure obres complexes, profundes, transcendents, epifàniques havent hagut de viure d’aquesta manera?