NOUS CURSOS 19-20
Engeguem!
Preparem ja els nous grups pel curs 19-20: novel·la, amb Jordi Solé (dilluns, 19,00); introducció a la narrativa, amb Marga Codina (dimecres, 19,00); conte curt, amb Xavier Vidal (dijous, a les 19,00) i poesia (grups a convenir en dimarts o dissabtes matí).
Aquest curs estrenem seu al carrer Àngel Guimerà, 25 entresòl, al centre de Sabadell. Aquí podeu consultar els preus. Qualsevol detall més que necessiteu, escriviu-nos a: escriptoriumsabadell@gmail.com
“Dones de Ferro”, a Onda Cero
Aquí podeu escoltar l’entrevista que van fer a Onda Cero Catalunya a la Margarida Codina sobre “Dones de Ferro” (Editorial Efadós)
Veniu a la classe oberta?
🥁🥁 Us convidem a venir a la classe oberta i gratuïta d’Escriptorium aquest setembre: si us agrada escriure, llegir, estimeu la literatura o simplement ens voleu conèixer, us hi esperem:
Dia: dimecres 18 de setembre
Hora: 19,30.
Lloc: c. Àngel Guimerà, 25, entresòl. 082001 Sabadell (http://bit.ly/EscriptoriumSabadell)
Per assistir-hi: reserveu plaça amb un correu a escriptoriumsabadell@gmail.com
Us hi esperem!
Bradbury i els joves escriptors
Aquesta setmana, el 22 d’agost, Ray Bradbury hauria fet 99 anys. Novel·les (‘Farenheit 451‘ o ‘Les cròniques marcianes‘), contes i moltes recomanacions per a dedicar-se a l’ofici d’escriure (‘Zen en l’art d’escriure’) el van fer un autor de referència. A Catorze.cat han fet un recull molt interessant dels seus pensaments i consells per a joves escriptors).
1. Estima el que fas i fes el que estimes.
2. Si no t’agrada el que fas, no ho facis.
3. La imaginació ha de ser el centre de la teva vida.
4. Si amagues la teva ignorància, ningú et molestarà, però mai aprendràs.
5. La bogeria és relativa: depèn de qui tanqui qui a la gàbia.
6. Sense biblioteques, què tenim? Ni passat ni futur.
7. No has de cremar els llibres per destruir una cultura. Només has d’aconseguir que la gent deixi de llegir-los.
8. Els bons escriptors sovint toquen la vida. Els mediocres l’acaronen ràpidament. Els dolents la violen i la deixen per a les mosques.
9. Escriu una història curta cada setmana. És del tot impossible escriure 52 històries dolentes seguides.
10. El que és important és estar enamorat d’alguna cosa.
11. El millor científic està obert a l’experiència, i aquesta comença amb la idea que tot és possible.
12. Tot es genera a través de la força de voluntat.
13. No provo de descriure el futur. Provo de prevenir-lo.
14. La vida és massa seriosa per ser presa seriosament.
Joanne Rowling i la inspiració
La literatura és fruit, sovint, de les necessitats més trivials. Avui, JK Rowling fa cinquanta-quatre anys, Ha venut més de cinc-cents milions de llibres a tot el món. Harry Potter és un fenomen literari que va desbordar la paraula ben aviat. L’autora va negar la llegenda urbana que escrivia en els cafès perquè no tenia calefacció al pis: “No sóc tan estúpida per llogar un pis a Edimburg en hivern sense calefacció”. Però l’explicació encara era més bàsica. La seva filla plorava i plorava i només s’adormia quan la treia a passejar pel carrer. I aquí hi és: la literatura és, tantes i tantes vegades, fruit de les circumstàncies més que de la inspiració. Però seria lícit defensar que, de vegades és la inspiració i l’espurna imprevisible de l’art la que mana. A Rowling li va venir la inspiració de Harry Potter un dia que el tren a Manchester es va retardar quatre hores. Però el va escriure quan va poder, estigués o no enfebrada d’inspiració quan Jessica li deixava una estona de tranquil·litat perquè s’havia adormit. Avui, centenars de milions d’adolescents (i adults) s’adormen llegint Harry Potter.
“Nuestra historia comienza cuando el señor y la señora Dursley se
despertaron un martes, con un cielo cubierto de nubes grises que amenazaban
tormenta. Pero nada había en aquel nublado cielo que sugiriera los
acontecimientos extraños y misteriosos que poco después tendrían lugar en
toda la región. El señor Dursley canturreaba mientras se ponía su corbata más
sosa para ir al trabajo, y la señora Dursley parloteaba alegremente mientras
instalaba al ruidoso Dudley en la silla alta.
Ninguno vio la gran lechuza parda que pasaba volando por la ventana.”
(Harry Potter y la piedra filosofal, 1997)
