Doris Lessing i l’estilet de tinta

Avui fa anys que ens va deixar Doris Lessing, la dona amb un estilet que rajava tinta, i amb el qual disseccionava les relacions entre les persones, entre homes i dones, entre pobres i rics, entre colons i colonitzats, entre mares i filles. Ella va tenir una relació complicada amb la seva mare, va deixar casa seva a disset anys i això tenyeix tota la seva obra. Doris Lessing va guanyar el Premi Nobel el 2007.

“El gos s’estava ajagut amb les barres contra l’herba i contemplava un pardal que saltironejava a uns centímetres d’ell.
El pardal petit va tornar sol a posar-se sobre el respatller.
—Mira, torna a ser aquí —va dir ella, amb una gran tendresa—. És el petit.
—Com ho saps que és el mateix?
—Que no ho veus?
—Jo els veig tots iguals.
Ella no va respondre, però inicià el seu joc d’anar empenyent amb gran suavitat unes engrunes cada cop més a prop, per temptar-lo però no espantar-lo.
—Deu esperar que vingui el seu pare i li doni menjar —va sorgir el remugueig, que el posat alerta i alhora cautelós d’ella ja indicava que esperava.
—Potser fins la seva mare —va respondre la dona, seca, irònica, per bé que es va penedir del to tan bon punt va haver articulat aquelles paraules, perquè l’altre va saltar cridant:
—S’està aquí, esperant que nosaltres…
Ella va respondre amb gran tacte:
—Escolta, pare, ja ho he dit aquest matí, si no ho vols fer, no hi tens cap obligació.
—Perquè després no m’ho perdonis mai?
Ella no va respondre, es va inclinar un xic per acostar una engruna cap a l’ocell.

“—I si no ho feia, m’imagino que la tornaríem a tenir a casa, esperant que la servíssim, que li proporcionéssim el menjar…
Ella va comptar fins a deu abans de respondre:

“—Per això mateix se’n vol anar i tenir un lloc per a ella.
—A la nostra salut.
—Els diners no hi fan res al banc.
—Però si els necessitàvem per a alguna cosa… alguna reparació a la casa… el cotxe es va fent vell…
Ella va deixar anar un sospir sense voler.
—Ja t’ho he dit, si ho veus així no ho facis. Però només són deu mil lliures. Tampoc no és res de l’altre món per començar a independitzar-se. És un preu enraonat, tu mateix ho vas dir. Serà propietària d’alguna cosa, encara que només sigui d’una part.
—No veig que tinguem una altra alternativa. O la tenim a casa i l’hem d’alimentar-la a ella, tots els seus amics i la trepa en pes o hem de pagar perquè marxi.
—Té vint-i-un anys —va dir la mare, de sobte esgotada per la ràbia, en veu baixa i tensa—. Ja és hora que fem alguna cosa per ella.
Ell ho va sentir, estava a punt de retrocedir però primer va dir:
—Que no és l’edat legal? És una adulta, no és cap criatura.
Ella no va respondre.”

Fragment d’“Històries de Londres”, de Doris Lessing

Nous cursos 20-21!

✍🏻 Ganes d’escriure? 📚 Ganes de llegir? 📕 Ganes de compartir literatura? 🏛️ Tenim nous cursos pel 20-21! 📩 Demaneu-nos informació a: escriptoriumsabadell@gmail.com

Microrelat guanyador de les Biblioteques de Sabadell

Víctor Colomer, alumne de conte d’Escriptorium, va guanyar fa uns dies el Concurs de microrelats de les biblioteques de Sabadell. És el segon premi que guanya en pocs dies, després d’aconseguir el Premi de l’Ametlla de Mar. Us reproduïm el seu microrelat i també, tot seguit, el de l’Edu Beltran, que va quedar en tercer lloc en el mateix concurs:

“—Tommy! On ets Tommy? Un altre cop al llit? Ui, quina tristor, noi. Vinga, aixeca’t, que sortirem a passejar! Un altre cop la baveta? Però, tanca la boca, home! Estàs tan quiet. Au, va, avui farem un volt de Rambla. Recordes la Montse, que et va trobar guapo l’altre dia? Ets gran, però encara fas goig. I pel pipí no et preocupis que ja farem el que puguem. Però Tommy si no t’aixeques…
Sona el porter automàtic:
—Domicili del senyor Tomàs Llompart?
—Sí, és aquí.
—Funerària. Venim a buscar el difunt.”

Tommy, Víctor Colomer

“Li va agafar la mà i la va portar per l’estret camí que menava al riu. Sentia el cor bategar amb força. Era el primer cop que compartien un sopar, i l’emoció els embriagava.Van seure vora l’aigua i van mirar la lluna decreixent.
—Tens gana?
—Molta – respongué ella, somrient.De la seva atrotinada motxilla va extreure’n un parell d’entrepans que li havien donat al bar de l’estació on se seia a demanar almoina cada tarda. Eren les restes del migdia, però encara eren tendres.
—I què soparem demà?
—No pateixis. Demà, convidaré jo.”

Un sopar romàntic, Edu Beltran

Premis per a alumnes d’Escriptorium

Estem d’enhorabona! Tenim uns alumnes amb un talent desbordant. D’una banda, Adrià Aguacil, que ha seguit les classes amb el professor Jordi Solé, ha guanyat el 22è Premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil amb la novel·la “Botiga de vides“.

El jurat ha destacat l’originalitat de la idea que vertebra l’obra i la maduresa narrativa amb un estil fresc i espontani que connecta amb l’empatia juvenil i que convida a la reflexió sobre la hipocresia. Adrià Aguacil (Sabadell, 2000) ha fet el batxillerat a l’Institut Pau Vila i actualment cursa Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Ha fet diversos cursos a Escriptorium, l’Escola d’Escriptura de Sabadell. Ha guanyat dues vegades el premi Joan Oliver per a joves del Casal Pere Quart de Sabadell i el Premi Mercè Blanch; tots en la categoria de conte. El 2019 va quedar finalista en el premi Vent de Port de la Casa del sol Ixent de Tremp.

D’altra banda, el periodista sabadellenc Víctor Colomer ha resultat guanyador del 28è Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, amb l’obra “Contes tristos del #procés“. L’editorial Pagès publicarà l’obra guanyadora com a part del guardó, a banda de la important dotació econòmica.

El jurat ha destacat “l’estil i el to sarcàstic” del text, que fa un repàs al procés català a través de contes clàssics adaptats a la realitat política del país, des de “La taronja mecànica“, d’Anthony Burgess, protagonitzada per Jordi Cuixart, fins a “La caiguda de la casa Usher“, d’Edgar Allan Poe, on el personatge principal és el jutge Marchena. Segons el jurat, “un constant humor de fons, agre, surrealista i esbojarrat ajuda al lector a superar la tristesa profunda en què es troba actualment el moviment independentista”.

Víctor Colomer ha estat periodista durant trenta-cinc anys al “Diari de Sabadell” i ha publicat llibres de fotomuntatges “Sabadell imaginari” (2012) i “El llibre de les meravelles” (2015), una ficció irònica en imatge sobre la Catalunya independent del futur.

Tallers intensius d’estiu 2020

Una alumna d’Escriptorium, finalista del premi de Nórdica Libros

Avui volem felicitar l’Anna Goma, alumna de conte d’Escriptorium perquè ha estat finalista del premi de microrelats “Relatos libreros” de l’editorial Nórdica Libros, al qual s’havien presentat gairebé mig miler d’obres. Moltes felicitats, Anna!

Us reproduïm el relat de l’Anna:

“No soy librera. Nunca quise serlo. Regento un restaurante al Norte de Cambrige Circus, o al menos eso pretendía. Lo llamé Chère reine y servía Fish & Chips. Pero un día empezaron a llegar, uno por semana, cincuenta y dos cada año. El cartero trajo el primero, era un libro cuyo título coincidía con la dirección exacta de mi restaurante. Había una nota manuscrita:” Querida Helene, estoy seguro de que este episodio será de su agrado …” y proseguía relatando el sepelio de la esposa de Eduardo I y la ruta de las Cruces de Leonor. Estaba firmada por Frank. Me llamo Cecilia y no conozco a Frank. La coincidencia del título me hizo dejar el libro sobre el mostrador expuesto a mis clientes. La mayoría lo hojeaba, otros leían fragmentos, muchos lo acabaron. Llegaron uno tras otro: Mendel, Rue de l’Odeón, American Smoke, todos con anotaciones de Frank. Utilicé cajas de cerveza como estantes. Los clientes empezaron a traerme sus libros o bien los olvidaban, otros aparecían sin más bajo los asientos o tras las aceiteras. Pronto los libros treparon por las paredes ordenados en sus cajas de cerveza. Mis clientes ahora buscan un título o piden recomendación. Les digo que no soy librera, pero ellos se empeñan en venir.”

Marga Codina,amb Marc Giró a Rac1

La professora d’Escriptorium, Margarida Codina, va estar al programa del Marc Giró, Vostè primer, de RAC1, parlant del seu llibre #DonesdeFerro. No us perdeu l’entrevista que diu coses molt interessants!

Creativitat, qualitat i premis

La qualitat sura. No hi forma que s’enfonsi. És com la fusta dels bons vaixells, sempre es manté per sobre. És el cas d’Irene Solà i la seva obra magnífica “Canto jo i la muntanya balla”, que ara ha rebut un altre premi per afegir la llista: l’European Union Prize for Literature (Premi de Literatura de la Unió Europea, EUPL). L’originalitat, l’estil directe, sorprenent, la riquesa, la varietat de veus narratives i la creació d’una atmosfera immersiva són trets innegables. Potser algun dia caldria parlar de si és una novel·la o un llibre de relats disfressat de novel·la.

Novetats del tercer trimestre

La setmana vinent s’inicia un nou trimestre als nostres tallers d’escriptura. S’ofereixen els cursos habituals (introducció a la narrativa, conte i novel·la) i també una novetat: tallers online.

La programació usual consta de cursos presencials que comencen a l’octubre i acaben al juny, dividits en trimestres, que es corresponen amb el curs escolar. Això vol dir tal com es planteja el treball els grups permeten la incorporació de nous alumnes tant al gener com a l’abril.

Novel·la: dilluns, de 20 a 21,45. 

Conte 1: dilluns, de 19 a 20,15;

Conte 2: dijous, de 20,15 a 21,30.

Introducció a la narrativa: dimecres, de 19 a 20,15.

Nou curs d’Escriptura creativa online: dimarts, de 19 a 21.

Funcionament dels cursos habituals: Són cursos presencials que comencen a l’octubre i acaben al juny, dividits en trimestres que es corresponen amb el curs escolar. Això vol dir tal com es planteja el treball els grups permeten la incorporació de nous alumnes tant al gener com a l’abril.

Tant a Introducció com a Conte Curt hi ha una part teòrica i una part pràctica. La part teòrica  consisteix a analitzar textos d’autors diferents per veure com podem incorporar als textos propis els recursos fonamentals. La part pràctica consisteix en l’anàlisi i correcció dels textos escrits pels alumnes.

En el cas de Novel·la és important tenir un projecte. A classe s’ensenyen les eines per desenvolupar-lo: la importància de l’escaleta, l’estructura (capítols, seqüències) i finalment el redactat. Es treballa sempre sobre la feina feta pels alumnes. A classe es comenten les  correccions de cada projecte. El fet de compartir l’anàlisi resulta útil per a tots els alumnes. 

És important destacar que tots els professors llegeixen i corregeixen els textos abans de cada classe. Això implica unes hores de feina prèvia i continuada més enllà de les presencials amb els alumnes.

En aquests moments, a causa del confinament, les classes es fan online però tan bon punt es pugui es reprendran les classes presencials al carrer Àngel Guimerà, molt cèntric i ben comunicat. El preu dels cursos és de 180 euros el trimestre.

Funcionament del nou curs d’escriptura creativa online: S’ofereix un curs en línia de cinc sessions, pensat per a persones que volen iniciar-se en l’escriptura. Es parlarà de tots els gèneres, tant de ficció i com de no-ficció. L’objectiu és fomentar la creativitat i treballar els recursos del llenguatge per posar-los al servei dels textos que volem produir, siguin narratius o poètics, de ficció o de no-ficció. Cada dimarts es farà una proposta d’exercici pràctic. 

Preu: 60 euros.

Demaneu informació personalitzada a: escriptoriumsabadell@gmail.com

Classe online d’Escriptorium, veniu?

🥁Voleu assistir a una classe online d’Escriptorium? 🛎️Serà dimarts vinent, dia 7, a les set de la tarda. 📌Reserveu plaça fent-nos un correu a escriptoriumsabadell@gmail.com i us farem arribar les intruccions per connectar-vos📮. També li podeu dir als vostres coneguts, si tenen interès en l’escriptura i la lectura.

El proper dimarts 7, a les 7!