Es tracta d’un volum que recull els texts presentats al II Concurs de Microrelats d’aquest poble vallesà. Des d’Escriptorium volem felicitar els nostres alumnes per les seves creacions i pel reconeixement de veure’ls publicat en el volum de contes.
❗ Escriptorium Sabadell us convida a la seva classe oberta que presenta el curs 21-22. Serà el 13 de setembre a les 19.00. Es pot seguir presencialment, al carrer Àngel Guimerà, 25 entresol 1a de Sabadell o bé de forma telemàtica a través d’un enllaç que enviarem per correu.
Farem una mostra de les diferents matèries: introducció a la narrativa, novel·la, poesia i conte. I també de les tutories personalitzades, així com del nou servei de coaching literari. ❗
Recordeu:
🗓️ 13 de setembre
⏰ 19.00 hores.
📍 C. Àngel Guimerà, 25 entresol 1a, Sabadell o bé
🖥️ enviarem l’enllaç per correu electrònic
Si voleu assistir-hi, reserveu plaça enviant un correu a:
Més llibres per Sant Jordi sortits d’Escriptorium. La Remedios Saiz Carrasco ha publicat “A través de la ventana“, un recull de narracions treballades a les classes de conte i que apareix per aquest Sant Jordi 2021 tan especial.
Els texts van acompanyats de les il·lustracions de la pintora Elisabeth López Saiz.
Els contes de la Remedios Saiz recorren amb sensibilitat universos propis, sovint ambientats a pobles petits i rurals, amb històries que tracten els sentiments més universals i propers, l’amor, el desamor, la fidelitat, les relacions pares i fills o les aspiracions frustrades.
Sabíeu que hi ha dies molt assenyalats, literàriament parlant, com ara el 22 de febrer, perquè aquell mateix dia ens van deixar tres escriptors de tanta profunditat com Antonio Machado (1939), Stefan Zweig (1942) i Salvador Espriu (1985).
Els alumnes d’EscriptoriumRamon Alberich i Adrià Aguacil publiquen les seves primeres novel·les, sortides de la classe del Jordi Solé Comas.
Ramon Alberich, de 75 anys d’edat, ha publicat “Bales i fils“, un thriller històric basat en un assassinat comès a Sabadell a principis de segle XX i que va aixecar un gran escàndol. A més d’acompanyar l’autor durant tot el procés d’escriptura de la novel·la, Escriptorium ha treballat també activament per aconseguir trobar l’editorial idònia per a la publicació, en aquest cas Editorial Efados dins de la seva col·lecció “El fil de la història”.
Tots dos autors han treballat el seu projecte des de la primera idea a l’escola, on n’han desenvolupat l’estructura i l’estil. El compromís de l’escola amb els seus alumnes no es limita a la feina en la creació de l’obra, sinó que continua fins a la seva publicació i difusió
Avui fa anys que ens va deixar Doris Lessing, la dona amb un estilet que rajava tinta, i amb el qual disseccionava les relacions entre les persones, entre homes i dones, entre pobres i rics, entre colons i colonitzats, entre mares i filles. Ella va tenir una relació complicada amb la seva mare, va deixar casa seva a disset anys i això tenyeix tota la seva obra. Doris Lessing va guanyar el Premi Nobel el 2007.
“El gos s’estava ajagut amb les barres contra l’herba i contemplava un pardal que saltironejava a uns centímetres d’ell. El pardal petit va tornar sol a posar-se sobre el respatller. —Mira, torna a ser aquí —va dir ella, amb una gran tendresa—. És el petit. —Com ho saps que és el mateix? —Que no ho veus? —Jo els veig tots iguals. Ella no va respondre, però inicià el seu joc d’anar empenyent amb gran suavitat unes engrunes cada cop més a prop, per temptar-lo però no espantar-lo. —Deu esperar que vingui el seu pare i li doni menjar —va sorgir el remugueig, que el posat alerta i alhora cautelós d’ella ja indicava que esperava. —Potser fins la seva mare —va respondre la dona, seca, irònica, per bé que es va penedir del to tan bon punt va haver articulat aquelles paraules, perquè l’altre va saltar cridant: —S’està aquí, esperant que nosaltres… Ella va respondre amb gran tacte: —Escolta, pare, ja ho he dit aquest matí, si no ho vols fer, no hi tens cap obligació. —Perquè després no m’ho perdonis mai? Ella no va respondre, es va inclinar un xic per acostar una engruna cap a l’ocell.
“—I si no ho feia, m’imagino que la tornaríem a tenir a casa, esperant que la servíssim, que li proporcionéssim el menjar… Ella va comptar fins a deu abans de respondre:
“—Per això mateix se’n vol anar i tenir un lloc per a ella. —A la nostra salut. —Els diners no hi fan res al banc. —Però si els necessitàvem per a alguna cosa… alguna reparació a la casa… el cotxe es va fent vell… Ella va deixar anar un sospir sense voler. —Ja t’ho he dit, si ho veus així no ho facis. Però només són deu mil lliures. Tampoc no és res de l’altre món per començar a independitzar-se. És un preu enraonat, tu mateix ho vas dir. Serà propietària d’alguna cosa, encara que només sigui d’una part. —No veig que tinguem una altra alternativa. O la tenim a casa i l’hem d’alimentar-la a ella, tots els seus amics i la trepa en pes o hem de pagar perquè marxi. —Té vint-i-un anys —va dir la mare, de sobte esgotada per la ràbia, en veu baixa i tensa—. Ja és hora que fem alguna cosa per ella. Ell ho va sentir, estava a punt de retrocedir però primer va dir: —Que no és l’edat legal? És una adulta, no és cap criatura. Ella no va respondre.”
Fragment d’“Històries de Londres”, de Doris Lessing
“—Tommy! On ets Tommy? Un altre cop al llit? Ui, quina tristor, noi. Vinga, aixeca’t, que sortirem a passejar! Un altre cop la baveta? Però, tanca la boca, home! Estàs tan quiet. Au, va, avui farem un volt de Rambla. Recordes la Montse, que et va trobar guapo l’altre dia? Ets gran, però encara fas goig. I pel pipí no et preocupis que ja farem el que puguem. Però Tommy si no t’aixeques… Sona el porter automàtic: —Domicili del senyor Tomàs Llompart? —Sí, és aquí. —Funerària. Venim a buscar el difunt.”
Tommy, Víctor Colomer
“Li va agafar la mà i la va portar per l’estret camí que menava al riu. Sentia el cor bategar amb força. Era el primer cop que compartien un sopar, i l’emoció els embriagava.Van seure vora l’aigua i van mirar la lluna decreixent. —Tens gana? —Molta – respongué ella, somrient.De la seva atrotinada motxilla va extreure’n un parell d’entrepans que li havien donat al bar de l’estació on se seia a demanar almoina cada tarda. Eren les restes del migdia, però encara eren tendres. —I què soparem demà? —No pateixis. Demà, convidaré jo.”
Estem d’enhorabona! Tenim uns alumnes amb un talent desbordant. D’una banda, Adrià Aguacil, que ha seguit les classes amb el professor Jordi Solé, ha guanyat el 22è Premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil amb la novel·la “Botiga de vides“.
El jurat ha destacat l’originalitat de la idea que vertebra l’obra i la maduresa narrativa amb un estil fresc i espontani que connecta amb l’empatia juvenil i que convida a la reflexió sobre la hipocresia. Adrià Aguacil (Sabadell, 2000) ha fet el batxillerat a l’Institut Pau Vila i actualment cursa Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Ha fet diversos cursos a Escriptorium, l’Escola d’Escriptura de Sabadell. Ha guanyat dues vegades el premi Joan Oliver per a joves del Casal Pere Quart de Sabadell i el Premi Mercè Blanch; tots en la categoria de conte. El 2019 va quedar finalista en el premi Vent de Port de la Casa del sol Ixent de Tremp.
D’altra banda, el periodista sabadellenc Víctor Colomer ha resultat guanyador del 28è Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, amb l’obra “Contes tristos del #procés“. L’editorial Pagès publicarà l’obra guanyadora com a part del guardó, a banda de la important dotació econòmica.
El jurat ha destacat “l’estil i el to sarcàstic” del text, que fa un repàs al procés català a través de contes clàssics adaptats a la realitat política del país, des de “La taronja mecànica“, d’Anthony Burgess, protagonitzada per Jordi Cuixart, fins a “La caiguda de la casa Usher“, d’Edgar Allan Poe, on el personatge principal és el jutge Marchena. Segons el jurat, “un constant humor de fons, agre, surrealista i esbojarrat ajuda al lector a superar la tristesa profunda en què es troba actualment el moviment independentista”.
Víctor Colomer ha estat periodista durant trenta-cinc anys al “Diari de Sabadell” i ha publicat llibres de fotomuntatges “Sabadell imaginari” (2012) i “El llibre de les meravelles” (2015), una ficció irònica en imatge sobre la Catalunya independent del futur.
Escriptorium 