Patrícia Highsmith, pura passió

Avui hauria fet 102 anys. Deia i escrivia coses que se t’enganxaven al pensament. I no te les podies traure de sobre fins que no hi rumiaves: Patrícia Highsmith.

– És més fàcil crear a partir d’emocions positives, afectuoses, que fer-ho a partir de les negatives i odiosos.

– El públic vol coses inusuals que puguin recordar, que els estremeixin els faci riure, coses sobre les quals puguin conversar i fins que puguin recomanar als seus amics.

– És sorprenent veure com sovint una frase anotada en una llibreta porta immediatament a una altra frase.

– Els bons relats breus s’escriuen només amb les emocions de l’escriptor.

– Em dedico a crear per culpa de l’avorriment i la monotonia de tot el que m’envolta.

– No puc escriure si hi ha algú més a casa, ni que sigui la dona de la neteja.

– Tot l’art es basa en el desig de comunicar-se, l’amor per la bellesa, o una necessitat de crear ordre en el desorde.

– Sento que estic en un desert, amb els braços oberts, i tu em plous a sobre.

– Les obsessions són l’única cosa que m’importa.

Eduardo Menzoza, 80 anys

En fa vuitanta. I més de mig segle que escriu. Més de cinquanta que deixa frases delicioses, trames addictives, personatges únics, diàlegs hilarants, girs revolucionaris, narracions vibrants i descripcions precises.

Que l’Eduardo Mendoza continuï escrivint molts anys! Llegiu un dels seus èxits:

“07.00 Decido salir en busca de Gurb.

Antes de salir oculto la nave para evitar reconocimiento e inspección de la misma por parte de la fauna autóctona. Consultado el Catálogo Astral, decido transformar la nave en cuerpo terrestre denominado vivienda unifamiliar adosada, calef. 3 dorm. 2 bñs. Terraza. Piscina comunit. 2 plzs. Pkng. Máximas facilidades.

07.30 Decido adoptar la apariencia de ente humano individualizado. Consultado Catálogo, elijo el conde-duque de Olivares.”

“07.45 En lugar de abandonar la nave por la escotilla (ahora transformada en puerta de cuarterones de gran simplicidad estructural, pero de muy difícil manejo), opto por naturalizarme allí donde la concentración de entes individualizados es más densa, con objeto de no llamar la atención.

08.00 Me naturalizo en lugar denominado Diagonal-Paseo de Gracia. Soy arrollado por autobús número 17 Barceloneta-Vall d’Hebrón. Debo recuperar la cabeza, que ha salido rodando de resultas de la colisión. Operación dificultosa por la afluencia de vehículos.

08.01 Arrollado por un Opel Corsa.

08.02 Arrollado por una furgoneta de reparto.

08.03 Arrollado por un taxi.”

Sin noticias de Gurb”, “Eduardo Mendoza

Nova novel·la d’un alumne d’escriptorium, en jordi ballart

Portada de “Mori el Borbó”, novel·la del Jordi Ballart (Efadós)
Jordi Ballart, alumne d’Escriptorium

Jordi Ballart, llicenciat en Història i alumne de novel·la d’Escriptorium ha presentat a la Setmana de Llibre de Barcelona “Mori el borbó“, una obra editada per Efadós i sortida de les aules d’Escriptorium. El llibre està inspirat en fets reals i narra la història de Mateu Morral, fill de Sabadell, i el seu atemptat contra el rei Alfons XIII. La trama unirà dos personatges tan allunyats en una història trepidant que té Sabadell com a un dels escenaris principals.

SORTIDA D’ESCRIPTORIUM I PUBLICADA PER EFADÓS

Jordi Ballart, signant a la presentació de “Mori el borbó” a la Setmana del Llibre

L’obra d’en Jordi Ballart es va treballar, embastar, madurar i reescriure a la classe de novel·la del Jordi Solé a Escriptorium. Una més de les que ja han editat els alumnes que han passat pels tallers de l’escola d’escriptura de Sabadell.

El llibre forma part de la col·lecció El fil de la història, de l’Editorial Efadós, i té com a particularitat codis QR que aporten informació addicional en cadascun dels capítols perquè els lectors puguin completar la visió de context de la trama de ficció.

Nous tallers d’escriptura 22-23

📌 Us agrada escriure? Llegir? Gaudir de llegir i escriure? Us podem ajudar! Demaneu més informació a: 📩 escriptoriumsabadell@gmail.com
o visiteu: 🌐 http://escriptorium.cat ✍🏻 Us hi esperem!

nou taller d’escriptura creativa ABRIL 2022

📌 A partir de l’abril, nou taller d’introducció a l’escriptura creativa a Escriptorium, amb la Montse Garcia. Consulteu el temari en aquest enllaç Demaneu més informació a escriptoriumsabadell@gmail.com, al telèfon 610 43 70 46

🔴Classe oberta 21-22, veniu?

❗ Escriptorium Sabadell us convida a la seva classe oberta que presenta el curs 21-22. Serà el 13 de setembre a les 19.00. Es pot seguir presencialment, al carrer Àngel Guimerà, 25 entresol 1a de Sabadell o bé de forma telemàtica a través d’un enllaç que enviarem per correu. 

Farem una mostra de les diferents matèries: introducció a la narrativa, novel·la, poesia i conte. I també de les tutories personalitzades, així com del nou servei de coaching literari. ❗

Recordeu:

🗓️  13 de setembre

⏰  19.00 hores.

📍   C. Àngel Guimerà, 25 entresol 1a, Sabadell o bé

🖥️   enviarem l’enllaç per correu electrònic

Si voleu assistir-hi, reserveu plaça enviant un correu a: 

📮 escriptoriumsabadell@gmail.com

Presentació “Contes tristos del procés”, d’en Víctor Colomer

Aquest dimecres 12 de maig, presentació dels “Contes tristos del procés“, del Víctor Colomer, alumne d’Escriptorium, amb la col·laboració del Xavier Vidal Alemany. Serà a dos quarts de vuit de la tarda a la Llar del llibre de Sabadell. L’entrada és lliure, però s’ha de reservar al telèfon 93 725 59 59 o bé al correu llardelllibre@llardelllibre.cat. Us hi esperem!

Més llibres d’alumnes d’Escriptorium per Sant Jordi

Més llibres per Sant Jordi sortits d’Escriptorium. La Remedios Saiz Carrasco ha publicat “A través de la ventana“, un recull de narracions treballades a les classes de conte i que apareix per aquest Sant Jordi 2021 tan especial.

Els texts van acompanyats de les il·lustracions de la pintora Elisabeth López Saiz.

Els contes de la Remedios Saiz recorren amb sensibilitat universos propis, sovint ambientats a pobles petits i rurals, amb històries que tracten els sentiments més universals i propers, l’amor, el desamor, la fidelitat, les relacions pares i fills o les aspiracions frustrades.

Doris Lessing i l’estilet de tinta

Avui fa anys que ens va deixar Doris Lessing, la dona amb un estilet que rajava tinta, i amb el qual disseccionava les relacions entre les persones, entre homes i dones, entre pobres i rics, entre colons i colonitzats, entre mares i filles. Ella va tenir una relació complicada amb la seva mare, va deixar casa seva a disset anys i això tenyeix tota la seva obra. Doris Lessing va guanyar el Premi Nobel el 2007.

“El gos s’estava ajagut amb les barres contra l’herba i contemplava un pardal que saltironejava a uns centímetres d’ell.
El pardal petit va tornar sol a posar-se sobre el respatller.
—Mira, torna a ser aquí —va dir ella, amb una gran tendresa—. És el petit.
—Com ho saps que és el mateix?
—Que no ho veus?
—Jo els veig tots iguals.
Ella no va respondre, però inicià el seu joc d’anar empenyent amb gran suavitat unes engrunes cada cop més a prop, per temptar-lo però no espantar-lo.
—Deu esperar que vingui el seu pare i li doni menjar —va sorgir el remugueig, que el posat alerta i alhora cautelós d’ella ja indicava que esperava.
—Potser fins la seva mare —va respondre la dona, seca, irònica, per bé que es va penedir del to tan bon punt va haver articulat aquelles paraules, perquè l’altre va saltar cridant:
—S’està aquí, esperant que nosaltres…
Ella va respondre amb gran tacte:
—Escolta, pare, ja ho he dit aquest matí, si no ho vols fer, no hi tens cap obligació.
—Perquè després no m’ho perdonis mai?
Ella no va respondre, es va inclinar un xic per acostar una engruna cap a l’ocell.

“—I si no ho feia, m’imagino que la tornaríem a tenir a casa, esperant que la servíssim, que li proporcionéssim el menjar…
Ella va comptar fins a deu abans de respondre:

“—Per això mateix se’n vol anar i tenir un lloc per a ella.
—A la nostra salut.
—Els diners no hi fan res al banc.
—Però si els necessitàvem per a alguna cosa… alguna reparació a la casa… el cotxe es va fent vell…
Ella va deixar anar un sospir sense voler.
—Ja t’ho he dit, si ho veus així no ho facis. Però només són deu mil lliures. Tampoc no és res de l’altre món per començar a independitzar-se. És un preu enraonat, tu mateix ho vas dir. Serà propietària d’alguna cosa, encara que només sigui d’una part.
—No veig que tinguem una altra alternativa. O la tenim a casa i l’hem d’alimentar-la a ella, tots els seus amics i la trepa en pes o hem de pagar perquè marxi.
—Té vint-i-un anys —va dir la mare, de sobte esgotada per la ràbia, en veu baixa i tensa—. Ja és hora que fem alguna cosa per ella.
Ell ho va sentir, estava a punt de retrocedir però primer va dir:
—Que no és l’edat legal? És una adulta, no és cap criatura.
Ella no va respondre.”

Fragment d’“Històries de Londres”, de Doris Lessing