Doris Lessing i l’estilet de tinta

Avui fa anys que ens va deixar Doris Lessing, la dona amb un estilet que rajava tinta, i amb el qual disseccionava les relacions entre les persones, entre homes i dones, entre pobres i rics, entre colons i colonitzats, entre mares i filles. Ella va tenir una relaci贸 complicada amb la seva mare, va deixar casa seva a disset anys i aix貌 tenyeix tota la seva obra. Doris Lessing va guanyar el Premi Nobel el 2007.

鈥淓l gos s’estava ajagut amb les barres contra l’herba i contemplava un pardal que saltironejava a uns cent铆metres d’ell.
El pardal petit va tornar sol a posar-se sobre el respatller.
鈥擬ira, torna a ser aqu铆 鈥攙a dir ella, amb una gran tendresa鈥. 脡s el petit.
鈥擟om ho saps que 茅s el mateix?
鈥擰ue no ho veus?
鈥擩o els veig tots iguals.
Ella no va respondre, per貌 inici脿 el seu joc d’anar empenyent amb gran suavitat unes engrunes cada cop m茅s a prop, per temptar-lo per貌 no espantar-lo.
鈥擠eu esperar que vingui el seu pare i li doni menjar 鈥攙a sorgir el remugueig, que el posat alerta i alhora cautel贸s d’ella ja indicava que esperava.
鈥擯otser fins la seva mare 鈥攙a respondre la dona, seca, ir貌nica, per b茅 que es va penedir del to tan bon punt va haver articulat aquelles paraules, perqu猫 l’altre va saltar cridant:
鈥擲’est脿 aqu铆, esperant que nosaltres鈥
Ella va respondre amb gran tacte:
鈥擡scolta, pare, ja ho he dit aquest mat铆, si no ho vols fer, no hi tens cap obligaci贸.
鈥擯erqu猫 despr茅s no m’ho perdonis mai?
Ella no va respondre, es va inclinar un xic per acostar una engruna cap a l’ocell.

鈥溾擨 si no ho feia, m’imagino que la tornar铆em a tenir a casa, esperant que la serv铆ssim, que li proporcion茅ssim el menjar鈥
Ella va comptar fins a deu abans de respondre:

鈥溾擯er aix貌 mateix se’n vol anar i tenir un lloc per a ella.
鈥擜 la nostra salut.
鈥擡ls diners no hi fan res al banc.
鈥擯er貌 si els necessit脿vem per a alguna cosa鈥 alguna reparaci贸 a la casa鈥 el cotxe es va fent vell鈥
Ella va deixar anar un sospir sense voler.
鈥擩a t’ho he dit, si ho veus aix铆 no ho facis. Per貌 nom茅s s贸n deu mil lliures. Tampoc no 茅s res de l’altre m贸n per comen莽ar a independitzar-se. 脡s un preu enraonat, tu mateix ho vas dir. Ser脿 propiet脿ria d’alguna cosa, encara que nom茅s sigui d’una part.
鈥擭o veig que tinguem una altra alternativa. O la tenim a casa i l’hem d’alimentar-la a ella, tots els seus amics i la trepa en pes o hem de pagar perqu猫 marxi.
鈥擳茅 vint-i-un anys 鈥攙a dir la mare, de sobte esgotada per la r脿bia, en veu baixa i tensa鈥. Ja 茅s hora que fem alguna cosa per ella.
Ell ho va sentir, estava a punt de retrocedir per貌 primer va dir:
鈥擰ue no 茅s l’edat legal? 脡s una adulta, no 茅s cap criatura.
Ella no va respondre.鈥

Fragment d’鈥淗ist貌ries de Londres鈥, de Doris Lessing