馃敶Classe oberta 21-22, veniu?

鉂 Escriptorium Sabadell us convida a la seva classe oberta que presenta el curs 21-22. Ser脿 el 13 de setembre a les 19.00. Es pot seguir presencialment, al carrer 脌ngel Guimer脿, 25 entresol 1a de Sabadell o b茅 de forma telem脿tica a trav茅s d鈥檜n enlla莽 que enviarem per correu. 

Farem una mostra de les diferents mat猫ries: introducci贸 a la narrativa, novel路la, poesia i conte. I tamb茅 de les tutories personalitzades, aix铆 com del nou servei de coaching literari. 鉂

Recordeu:

馃棑锔  13 de setembre

鈴  19.00 hores.

馃搷   C. 脌ngel Guimer脿, 25 entresol 1a, Sabadell o b茅

馃枼锔   enviarem l’enlla莽 per correu electr貌nic

Si voleu assistir-hi, reserveu pla莽a enviant un correu a: 

馃摦 escriptoriumsabadell@gmail.com

Presentaci贸 “Contes tristos del proc茅s”, d’en V铆ctor Colomer

Aquest dimecres 12 de maig, presentaci贸 dels “Contes tristos del proc茅s“, del V铆ctor Colomer, alumne d’Escriptorium, amb la col路laboraci贸 del Xavier Vidal Alemany. Ser脿 a dos quarts de vuit de la tarda a la Llar del llibre de Sabadell. L’entrada 茅s lliure, per貌 s’ha de reservar al tel猫fon 93 725 59 59 o b茅 al correu llardelllibre@llardelllibre.cat. Us hi esperem!

M茅s llibres d’alumnes d’Escriptorium per Sant Jordi

M茅s llibres per Sant Jordi sortits d’Escriptorium. La Remedios Saiz Carrasco ha publicat “A trav茅s de la ventana“, un recull de narracions treballades a les classes de conte i que apareix per aquest Sant Jordi 2021 tan especial.

Els texts van acompanyats de les il路lustracions de la pintora Elisabeth L贸pez Saiz.

Els contes de la Remedios Saiz recorren amb sensibilitat universos propis, sovint ambientats a pobles petits i rurals, amb hist貌ries que tracten els sentiments m茅s universals i propers, l’amor, el desamor, la fidelitat, les relacions pares i fills o les aspiracions frustrades.

Dies molt assenyalats 馃憟!

Sab铆eu que hi ha dies molt assenyalats, liter脿riament parlant, com ara el 22 de febrer, perqu猫 aquell mateix dia ens van deixar tres escriptors de tanta profunditat com Antonio Machado (1939), Stefan Zweig (1942) i Salvador Espriu (1985).

ORACI脫 EN LA TEVA MORT (Salvador Espriu)

Quants roures enyorosos

de verds marins comencen

crepusculars missatges,

volent-te foc, demano

nova claror, que siguis,

davant altars on cremen

ardents silencis d’ales,

enc猫s cristall, m茅s flama,

llum de can莽贸 senzilla.

Primeres novel路les sortides d’Escriptorium

Els alumnes d鈥橢scriptorium Ramon Alberich i Adri脿 Aguacil publiquen les seves primeres novel路les, sortides de la classe del Jordi Sol茅 Comas.

Ramon Alberich, de 75 anys d’edat, ha publicat “Bales i fils“, un thriller hist貌ric basat en un assassinat com猫s a Sabadell a principis de segle XX i que va aixecar un gran esc脿ndol. A m茅s d鈥檃companyar l鈥檃utor durant tot el proc茅s d鈥檈scriptura de la novel路la, Escriptorium ha treballat tamb茅 activament per aconseguir trobar l’editorial id貌nia per a la publicaci贸, en aquest cas Editorial Efados dins de la seva col路lecci贸 “El fil de la hist貌ria”.

Adri脿 Aguacil, de tan sols 20 anys d’edat, ha publicat “La botiga de vides“, novel路la juvenil que va guanyar el Premi Ciutat de Badalona de 2020 i que ara apareix publicada com a part del guard贸 a l鈥檈ditorial Animallibres.

Tots dos autors han treballat el seu projecte des de la primera idea a l’escola, on n鈥檋an desenvolupat l鈥檈structura i l鈥檈stil. El comprom铆s de l’escola amb els seus alumnes no es limita a la feina en la creaci贸 de l’obra, sin贸 que continua fins a la seva publicaci贸 i difusi贸

Doris Lessing i l’estilet de tinta

Avui fa anys que ens va deixar Doris Lessing, la dona amb un estilet que rajava tinta, i amb el qual disseccionava les relacions entre les persones, entre homes i dones, entre pobres i rics, entre colons i colonitzats, entre mares i filles. Ella va tenir una relaci贸 complicada amb la seva mare, va deixar casa seva a disset anys i aix貌 tenyeix tota la seva obra. Doris Lessing va guanyar el Premi Nobel el 2007.

鈥淓l gos s’estava ajagut amb les barres contra l’herba i contemplava un pardal que saltironejava a uns cent铆metres d’ell.
El pardal petit va tornar sol a posar-se sobre el respatller.
鈥擬ira, torna a ser aqu铆 鈥攙a dir ella, amb una gran tendresa鈥. 脡s el petit.
鈥擟om ho saps que 茅s el mateix?
鈥擰ue no ho veus?
鈥擩o els veig tots iguals.
Ella no va respondre, per貌 inici脿 el seu joc d’anar empenyent amb gran suavitat unes engrunes cada cop m茅s a prop, per temptar-lo per貌 no espantar-lo.
鈥擠eu esperar que vingui el seu pare i li doni menjar 鈥攙a sorgir el remugueig, que el posat alerta i alhora cautel贸s d’ella ja indicava que esperava.
鈥擯otser fins la seva mare 鈥攙a respondre la dona, seca, ir貌nica, per b茅 que es va penedir del to tan bon punt va haver articulat aquelles paraules, perqu猫 l’altre va saltar cridant:
鈥擲’est脿 aqu铆, esperant que nosaltres鈥
Ella va respondre amb gran tacte:
鈥擡scolta, pare, ja ho he dit aquest mat铆, si no ho vols fer, no hi tens cap obligaci贸.
鈥擯erqu猫 despr茅s no m’ho perdonis mai?
Ella no va respondre, es va inclinar un xic per acostar una engruna cap a l’ocell.

鈥溾擨 si no ho feia, m’imagino que la tornar铆em a tenir a casa, esperant que la serv铆ssim, que li proporcion茅ssim el menjar鈥
Ella va comptar fins a deu abans de respondre:

鈥溾擯er aix貌 mateix se’n vol anar i tenir un lloc per a ella.
鈥擜 la nostra salut.
鈥擡ls diners no hi fan res al banc.
鈥擯er貌 si els necessit脿vem per a alguna cosa鈥 alguna reparaci贸 a la casa鈥 el cotxe es va fent vell鈥
Ella va deixar anar un sospir sense voler.
鈥擩a t’ho he dit, si ho veus aix铆 no ho facis. Per貌 nom茅s s贸n deu mil lliures. Tampoc no 茅s res de l’altre m贸n per comen莽ar a independitzar-se. 脡s un preu enraonat, tu mateix ho vas dir. Ser脿 propiet脿ria d’alguna cosa, encara que nom茅s sigui d’una part.
鈥擭o veig que tinguem una altra alternativa. O la tenim a casa i l’hem d’alimentar-la a ella, tots els seus amics i la trepa en pes o hem de pagar perqu猫 marxi.
鈥擳茅 vint-i-un anys 鈥攙a dir la mare, de sobte esgotada per la r脿bia, en veu baixa i tensa鈥. Ja 茅s hora que fem alguna cosa per ella.
Ell ho va sentir, estava a punt de retrocedir per貌 primer va dir:
鈥擰ue no 茅s l’edat legal? 脡s una adulta, no 茅s cap criatura.
Ella no va respondre.鈥

Fragment d’鈥淗ist貌ries de Londres鈥, de Doris Lessing

Premis per a alumnes d’Escriptorium

Estem d’enhorabona! Tenim uns alumnes amb un talent desbordant. D’una banda, Adri脿 Aguacil, que ha seguit les classes amb el professor Jordi Sol茅, ha guanyat el 22猫 Premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil amb la novel路la “Botiga de vides“.

El jurat ha destacat l鈥檕riginalitat de la idea que vertebra l鈥檕bra i la maduresa narrativa amb un estil fresc i espontani que connecta amb l鈥檈mpatia juvenil i que convida a la reflexi贸 sobre la hipocresia. Adri脿 Aguacil (Sabadell, 2000) ha fet el batxillerat a l鈥橧nstitut Pau Vila i actualment cursa Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Ha fet diversos cursos a Escriptorium, l鈥橢scola d’Escriptura de Sabadell. Ha guanyat dues vegades el premi Joan Oliver per a joves del Casal Pere Quart de Sabadell i el Premi Merc猫 Blanch; tots en la categoria de conte. El 2019 va quedar finalista en el premi Vent de Port de la Casa del sol Ixent de Tremp.

D’altra banda, el periodista sabadellenc V铆ctor Colomer ha resultat guanyador del 28猫 Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, amb l’obra “Contes tristos del #proc茅s“. L’editorial Pag猫s publicar脿 l’obra guanyadora com a part del guard贸, a banda de la important dotaci贸 econ貌mica.

El jurat ha destacat “l’estil i el to sarc脿stic” del text, que fa un rep脿s al proc茅s catal脿 a trav茅s de contes cl脿ssics adaptats a la realitat pol铆tica del pa铆s, des de “La taronja mec脿nica“, d’Anthony Burgess, protagonitzada per Jordi Cuixart, fins a “La caiguda de la casa Usher“, d’Edgar Allan Poe, on el personatge principal 茅s el jutge Marchena. Segons el jurat, “un constant humor de fons, agre, surrealista i esbojarrat ajuda al lector a superar la tristesa profunda en qu猫 es troba actualment el moviment independentista”.

V铆ctor Colomer ha estat periodista durant trenta-cinc anys al “Diari de Sabadell” i ha publicat llibres de fotomuntatges “Sabadell imaginari” (2012) i “El llibre de les meravelles” (2015), una ficci贸 ir貌nica en imatge sobre la Catalunya independent del futur.

Creativitat, qualitat i premis

La qualitat sura. No hi forma que s’enfonsi. 脡s com la fusta dels bons vaixells, sempre es mant茅 per sobre. 脡s el cas d’Irene Sol脿 i la seva obra magn铆fica “Canto jo i la muntanya balla”, que ara ha rebut un altre premi per afegir la llista: l鈥European Union Prize for Literature (Premi de Literatura de la Uni贸 Europea, EUPL). L’originalitat, l’estil directe, sorprenent, la riquesa, la varietat de veus narratives i la creaci贸 d’una atmosfera immersiva s贸n trets innegables. Potser algun dia caldria parlar de si 茅s una novel路la o un llibre de relats disfressat de novel路la.