Dies molt assenyalats 👈!

Sabíeu que hi ha dies molt assenyalats, literàriament parlant, com ara el 22 de febrer, perquè aquell mateix dia ens van deixar tres escriptors de tanta profunditat com Antonio Machado (1939), Stefan Zweig (1942) i Salvador Espriu (1985).

ORACIÓ EN LA TEVA MORT (Salvador Espriu)

Quants roures enyorosos

de verds marins comencen

crepusculars missatges,

volent-te foc, demano

nova claror, que siguis,

davant altars on cremen

ardents silencis d’ales,

encès cristall, més flama,

llum de cançó senzilla.

Primeres novel·les sortides d’Escriptorium

Els alumnes d’Escriptorium Ramon Alberich i Adrià Aguacil publiquen les seves primeres novel·les, sortides de la classe del Jordi Solé Comas.

Ramon Alberich, de 75 anys d’edat, ha publicat “Bales i fils“, un thriller històric basat en un assassinat comès a Sabadell a principis de segle XX i que va aixecar un gran escàndol. A més d’acompanyar l’autor durant tot el procés d’escriptura de la novel·la, Escriptorium ha treballat també activament per aconseguir trobar l’editorial idònia per a la publicació, en aquest cas Editorial Efados dins de la seva col·lecció “El fil de la història”.

Adrià Aguacil, de tan sols 20 anys d’edat, ha publicat “La botiga de vides“, novel·la juvenil que va guanyar el Premi Ciutat de Badalona de 2020 i que ara apareix publicada com a part del guardó a l’editorial Animallibres.

Tots dos autors han treballat el seu projecte des de la primera idea a l’escola, on n’han desenvolupat l’estructura i l’estil. El compromís de l’escola amb els seus alumnes no es limita a la feina en la creació de l’obra, sinó que continua fins a la seva publicació i difusió

Doris Lessing i l’estilet de tinta

Avui fa anys que ens va deixar Doris Lessing, la dona amb un estilet que rajava tinta, i amb el qual disseccionava les relacions entre les persones, entre homes i dones, entre pobres i rics, entre colons i colonitzats, entre mares i filles. Ella va tenir una relació complicada amb la seva mare, va deixar casa seva a disset anys i això tenyeix tota la seva obra. Doris Lessing va guanyar el Premi Nobel el 2007.

“El gos s’estava ajagut amb les barres contra l’herba i contemplava un pardal que saltironejava a uns centímetres d’ell.
El pardal petit va tornar sol a posar-se sobre el respatller.
—Mira, torna a ser aquí —va dir ella, amb una gran tendresa—. És el petit.
—Com ho saps que és el mateix?
—Que no ho veus?
—Jo els veig tots iguals.
Ella no va respondre, però inicià el seu joc d’anar empenyent amb gran suavitat unes engrunes cada cop més a prop, per temptar-lo però no espantar-lo.
—Deu esperar que vingui el seu pare i li doni menjar —va sorgir el remugueig, que el posat alerta i alhora cautelós d’ella ja indicava que esperava.
—Potser fins la seva mare —va respondre la dona, seca, irònica, per bé que es va penedir del to tan bon punt va haver articulat aquelles paraules, perquè l’altre va saltar cridant:
—S’està aquí, esperant que nosaltres…
Ella va respondre amb gran tacte:
—Escolta, pare, ja ho he dit aquest matí, si no ho vols fer, no hi tens cap obligació.
—Perquè després no m’ho perdonis mai?
Ella no va respondre, es va inclinar un xic per acostar una engruna cap a l’ocell.

“—I si no ho feia, m’imagino que la tornaríem a tenir a casa, esperant que la servíssim, que li proporcionéssim el menjar…
Ella va comptar fins a deu abans de respondre:

“—Per això mateix se’n vol anar i tenir un lloc per a ella.
—A la nostra salut.
—Els diners no hi fan res al banc.
—Però si els necessitàvem per a alguna cosa… alguna reparació a la casa… el cotxe es va fent vell…
Ella va deixar anar un sospir sense voler.
—Ja t’ho he dit, si ho veus així no ho facis. Però només són deu mil lliures. Tampoc no és res de l’altre món per començar a independitzar-se. És un preu enraonat, tu mateix ho vas dir. Serà propietària d’alguna cosa, encara que només sigui d’una part.
—No veig que tinguem una altra alternativa. O la tenim a casa i l’hem d’alimentar-la a ella, tots els seus amics i la trepa en pes o hem de pagar perquè marxi.
—Té vint-i-un anys —va dir la mare, de sobte esgotada per la ràbia, en veu baixa i tensa—. Ja és hora que fem alguna cosa per ella.
Ell ho va sentir, estava a punt de retrocedir però primer va dir:
—Que no és l’edat legal? És una adulta, no és cap criatura.
Ella no va respondre.”

Fragment d’“Històries de Londres”, de Doris Lessing

Premis per a alumnes d’Escriptorium

Estem d’enhorabona! Tenim uns alumnes amb un talent desbordant. D’una banda, Adrià Aguacil, que ha seguit les classes amb el professor Jordi Solé, ha guanyat el 22è Premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil amb la novel·la “Botiga de vides“.

El jurat ha destacat l’originalitat de la idea que vertebra l’obra i la maduresa narrativa amb un estil fresc i espontani que connecta amb l’empatia juvenil i que convida a la reflexió sobre la hipocresia. Adrià Aguacil (Sabadell, 2000) ha fet el batxillerat a l’Institut Pau Vila i actualment cursa Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Ha fet diversos cursos a Escriptorium, l’Escola d’Escriptura de Sabadell. Ha guanyat dues vegades el premi Joan Oliver per a joves del Casal Pere Quart de Sabadell i el Premi Mercè Blanch; tots en la categoria de conte. El 2019 va quedar finalista en el premi Vent de Port de la Casa del sol Ixent de Tremp.

D’altra banda, el periodista sabadellenc Víctor Colomer ha resultat guanyador del 28è Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, amb l’obra “Contes tristos del #procés“. L’editorial Pagès publicarà l’obra guanyadora com a part del guardó, a banda de la important dotació econòmica.

El jurat ha destacat “l’estil i el to sarcàstic” del text, que fa un repàs al procés català a través de contes clàssics adaptats a la realitat política del país, des de “La taronja mecànica“, d’Anthony Burgess, protagonitzada per Jordi Cuixart, fins a “La caiguda de la casa Usher“, d’Edgar Allan Poe, on el personatge principal és el jutge Marchena. Segons el jurat, “un constant humor de fons, agre, surrealista i esbojarrat ajuda al lector a superar la tristesa profunda en què es troba actualment el moviment independentista”.

Víctor Colomer ha estat periodista durant trenta-cinc anys al “Diari de Sabadell” i ha publicat llibres de fotomuntatges “Sabadell imaginari” (2012) i “El llibre de les meravelles” (2015), una ficció irònica en imatge sobre la Catalunya independent del futur.

Creativitat, qualitat i premis

La qualitat sura. No hi forma que s’enfonsi. És com la fusta dels bons vaixells, sempre es manté per sobre. És el cas d’Irene Solà i la seva obra magnífica “Canto jo i la muntanya balla”, que ara ha rebut un altre premi per afegir la llista: l’European Union Prize for Literature (Premi de Literatura de la Unió Europea, EUPL). L’originalitat, l’estil directe, sorprenent, la riquesa, la varietat de veus narratives i la creació d’una atmosfera immersiva són trets innegables. Potser algun dia caldria parlar de si és una novel·la o un llibre de relats disfressat de novel·la.

Novetats del tercer trimestre

La setmana vinent s’inicia un nou trimestre als nostres tallers d’escriptura. S’ofereixen els cursos habituals (introducció a la narrativa, conte i novel·la) i també una novetat: tallers online.

La programació usual consta de cursos presencials que comencen a l’octubre i acaben al juny, dividits en trimestres, que es corresponen amb el curs escolar. Això vol dir tal com es planteja el treball els grups permeten la incorporació de nous alumnes tant al gener com a l’abril.

Novel·la: dilluns, de 20 a 21,45. 

Conte 1: dilluns, de 19 a 20,15;

Conte 2: dijous, de 20,15 a 21,30.

Introducció a la narrativa: dimecres, de 19 a 20,15.

Nou curs d’Escriptura creativa online: dimarts, de 19 a 21.

Funcionament dels cursos habituals: Són cursos presencials que comencen a l’octubre i acaben al juny, dividits en trimestres que es corresponen amb el curs escolar. Això vol dir tal com es planteja el treball els grups permeten la incorporació de nous alumnes tant al gener com a l’abril.

Tant a Introducció com a Conte Curt hi ha una part teòrica i una part pràctica. La part teòrica  consisteix a analitzar textos d’autors diferents per veure com podem incorporar als textos propis els recursos fonamentals. La part pràctica consisteix en l’anàlisi i correcció dels textos escrits pels alumnes.

En el cas de Novel·la és important tenir un projecte. A classe s’ensenyen les eines per desenvolupar-lo: la importància de l’escaleta, l’estructura (capítols, seqüències) i finalment el redactat. Es treballa sempre sobre la feina feta pels alumnes. A classe es comenten les  correccions de cada projecte. El fet de compartir l’anàlisi resulta útil per a tots els alumnes. 

És important destacar que tots els professors llegeixen i corregeixen els textos abans de cada classe. Això implica unes hores de feina prèvia i continuada més enllà de les presencials amb els alumnes.

En aquests moments, a causa del confinament, les classes es fan online però tan bon punt es pugui es reprendran les classes presencials al carrer Àngel Guimerà, molt cèntric i ben comunicat. El preu dels cursos és de 180 euros el trimestre.

Funcionament del nou curs d’escriptura creativa online: S’ofereix un curs en línia de cinc sessions, pensat per a persones que volen iniciar-se en l’escriptura. Es parlarà de tots els gèneres, tant de ficció i com de no-ficció. L’objectiu és fomentar la creativitat i treballar els recursos del llenguatge per posar-los al servei dels textos que volem produir, siguin narratius o poètics, de ficció o de no-ficció. Cada dimarts es farà una proposta d’exercici pràctic. 

Preu: 60 euros.

Demaneu informació personalitzada a: escriptoriumsabadell@gmail.com

Literatura de pandèmies

Albert Camus va dibuixar la naturalesa humana sota confinament a “La peste

“Cada uno tuvo que aceptar el vivir al día, solo bajo el cielo. Este abandono general que podía a la larga templar los caracteres, empezó, sin embargo, por volverlos fútiles. Algunos, por ejemplo, se sentían sometidos a una nueva esclavitud que les sujetaba a las veleidades del sol y de la lluvia; se hubiera dicho, al verles, que recibían por primera vez la impresión del tiempo que hacía. Tenían aspecto alegre a la simple vista de una luz dorada, mientras que los días de lluvia extendían un velo espeso sobre sus rostros y sus pensamientos. A veces, escapaban durante cierto tiempo a esta debilidad y a esta esclavitud irrazonada porque no estaban solos frente al mundo y, en cierta medida, el ser que vivía con ellos se anteponía al universo. Pero llegó un momento en que quedaron entregados a los caprichos del cielo, es decir, que sufrían y esperaban sin razón.” “La peste“, Albert Camus, publicada originalment el 1947

Altres obres sobre pandèmies:

La peste escarlata“, Jack London

Epidemia“, de Robin Cook

Ensayo sobre la ceguera“, de José Saramago

El último hombre“, de Mary Shelley

La amenaza de Andrómeda“, de Michael Crichton

El decamerón“, de Giovanni Boccaccio.

En coneixeu més?