Dies molt assenyalats 馃憟!

Sab铆eu que hi ha dies molt assenyalats, liter脿riament parlant, com ara el 22 de febrer, perqu猫 aquell mateix dia ens van deixar tres escriptors de tanta profunditat com Antonio Machado (1939), Stefan Zweig (1942) i Salvador Espriu (1985).

ORACI脫 EN LA TEVA MORT (Salvador Espriu)

Quants roures enyorosos

de verds marins comencen

crepusculars missatges,

volent-te foc, demano

nova claror, que siguis,

davant altars on cremen

ardents silencis d’ales,

enc猫s cristall, m茅s flama,

llum de can莽贸 senzilla.

Primeres novel路les sortides d’Escriptorium

Els alumnes d鈥橢scriptorium Ramon Alberich i Adri脿 Aguacil publiquen les seves primeres novel路les, sortides de la classe del Jordi Sol茅 Comas.

Ramon Alberich, de 75 anys d’edat, ha publicat “Bales i fils“, un thriller hist貌ric basat en un assassinat com猫s a Sabadell a principis de segle XX i que va aixecar un gran esc脿ndol. A m茅s d鈥檃companyar l鈥檃utor durant tot el proc茅s d鈥檈scriptura de la novel路la, Escriptorium ha treballat tamb茅 activament per aconseguir trobar l’editorial id貌nia per a la publicaci贸, en aquest cas Editorial Efados dins de la seva col路lecci贸 “El fil de la hist貌ria”.

Adri脿 Aguacil, de tan sols 20 anys d’edat, ha publicat “La botiga de vides“, novel路la juvenil que va guanyar el Premi Ciutat de Badalona de 2020 i que ara apareix publicada com a part del guard贸 a l鈥檈ditorial Animallibres.

Tots dos autors han treballat el seu projecte des de la primera idea a l’escola, on n鈥檋an desenvolupat l鈥檈structura i l鈥檈stil. El comprom铆s de l’escola amb els seus alumnes no es limita a la feina en la creaci贸 de l’obra, sin贸 que continua fins a la seva publicaci贸 i difusi贸

Doris Lessing i l’estilet de tinta

Avui fa anys que ens va deixar Doris Lessing, la dona amb un estilet que rajava tinta, i amb el qual disseccionava les relacions entre les persones, entre homes i dones, entre pobres i rics, entre colons i colonitzats, entre mares i filles. Ella va tenir una relaci贸 complicada amb la seva mare, va deixar casa seva a disset anys i aix貌 tenyeix tota la seva obra. Doris Lessing va guanyar el Premi Nobel el 2007.

鈥淓l gos s’estava ajagut amb les barres contra l’herba i contemplava un pardal que saltironejava a uns cent铆metres d’ell.
El pardal petit va tornar sol a posar-se sobre el respatller.
鈥擬ira, torna a ser aqu铆 鈥攙a dir ella, amb una gran tendresa鈥. 脡s el petit.
鈥擟om ho saps que 茅s el mateix?
鈥擰ue no ho veus?
鈥擩o els veig tots iguals.
Ella no va respondre, per貌 inici脿 el seu joc d’anar empenyent amb gran suavitat unes engrunes cada cop m茅s a prop, per temptar-lo per貌 no espantar-lo.
鈥擠eu esperar que vingui el seu pare i li doni menjar 鈥攙a sorgir el remugueig, que el posat alerta i alhora cautel贸s d’ella ja indicava que esperava.
鈥擯otser fins la seva mare 鈥攙a respondre la dona, seca, ir貌nica, per b茅 que es va penedir del to tan bon punt va haver articulat aquelles paraules, perqu猫 l’altre va saltar cridant:
鈥擲’est脿 aqu铆, esperant que nosaltres鈥
Ella va respondre amb gran tacte:
鈥擡scolta, pare, ja ho he dit aquest mat铆, si no ho vols fer, no hi tens cap obligaci贸.
鈥擯erqu猫 despr茅s no m’ho perdonis mai?
Ella no va respondre, es va inclinar un xic per acostar una engruna cap a l’ocell.

鈥溾擨 si no ho feia, m’imagino que la tornar铆em a tenir a casa, esperant que la serv铆ssim, que li proporcion茅ssim el menjar鈥
Ella va comptar fins a deu abans de respondre:

鈥溾擯er aix貌 mateix se’n vol anar i tenir un lloc per a ella.
鈥擜 la nostra salut.
鈥擡ls diners no hi fan res al banc.
鈥擯er貌 si els necessit脿vem per a alguna cosa鈥 alguna reparaci贸 a la casa鈥 el cotxe es va fent vell鈥
Ella va deixar anar un sospir sense voler.
鈥擩a t’ho he dit, si ho veus aix铆 no ho facis. Per貌 nom茅s s贸n deu mil lliures. Tampoc no 茅s res de l’altre m贸n per comen莽ar a independitzar-se. 脡s un preu enraonat, tu mateix ho vas dir. Ser脿 propiet脿ria d’alguna cosa, encara que nom茅s sigui d’una part.
鈥擭o veig que tinguem una altra alternativa. O la tenim a casa i l’hem d’alimentar-la a ella, tots els seus amics i la trepa en pes o hem de pagar perqu猫 marxi.
鈥擳茅 vint-i-un anys 鈥攙a dir la mare, de sobte esgotada per la r脿bia, en veu baixa i tensa鈥. Ja 茅s hora que fem alguna cosa per ella.
Ell ho va sentir, estava a punt de retrocedir per貌 primer va dir:
鈥擰ue no 茅s l’edat legal? 脡s una adulta, no 茅s cap criatura.
Ella no va respondre.鈥

Fragment d’鈥淗ist貌ries de Londres鈥, de Doris Lessing

Una alumna d’Escriptorium, finalista del premi de N贸rdica Libros

Avui volem felicitar l’Anna Goma, alumna de conte d’Escriptorium perqu猫 ha estat finalista del premi de microrelats “Relatos libreros” de l’editorial N贸rdica Libros, al qual s’havien presentat gaireb茅 mig miler d’obres. Moltes felicitats, Anna!

Us reprodu茂m el relat de l’Anna:

No soy librera. Nunca quise serlo. Regento un restaurante al Norte de Cambrige Circus, o al menos eso pretend铆a. Lo llam茅 Ch猫re reine y serv铆a Fish & Chips. Pero un d铆a empezaron a llegar, uno por semana, cincuenta y dos cada a帽o. El cartero trajo el primero, era un libro cuyo t铆tulo coincid铆a con la direcci贸n exacta de mi restaurante. Hab铆a una nota manuscrita:鈥 Querida Helene, estoy seguro de que este episodio ser谩 de su agrado 鈥︹ y prosegu铆a relatando el sepelio de la esposa de Eduardo I y la ruta de las Cruces de Leonor. Estaba firmada por Frank. Me llamo Cecilia y no conozco a Frank. La coincidencia del t铆tulo me hizo dejar el libro sobre el mostrador expuesto a mis clientes. La mayor铆a lo hojeaba, otros le铆an fragmentos, muchos lo acabaron. Llegaron uno tras otro: Mendel, Rue de l鈥橭de贸n, American Smoke, todos con anotaciones de Frank. Utilic茅 cajas de cerveza como estantes. Los clientes empezaron a traerme sus libros o bien los olvidaban, otros aparec铆an sin m谩s bajo los asientos o tras las aceiteras. Pronto los libros treparon por las paredes ordenados en sus cajas de cerveza. Mis clientes ahora buscan un t铆tulo o piden recomendaci贸n. Les digo que no soy librera, pero ellos se empe帽an en venir.”

GUANYADORS HELENA JUBANY: DIA 1, JORDI SOLE, BLANC

http://bit.ly/blanc-jordisole

馃摎聽Lectures pel confinament聽馃樂:
L’Associaci贸 Helena Jubany i Lorente聽posa a disposici贸 p煤blica les obres guanyadores d’un dels premis de contes m茅s prestigiosos del pa铆s. Comencem recomanant els autors de Sabadell que han guanyat el premi: Jordi Sol茅 Comas,聽Imma Cabr茅聽i聽Xavier Vidal.
Avui publiquem ‘Blanc’, el text que va guanyar el premi en l’edici贸 de 2010, del Jordi Sol茅 Comas: esperem que el gaudiu i que ho escampeu com m茅s millor!

http://bit.ly/blanc-jordisole