Dies molt assenyalats 👈!

Sabíeu que hi ha dies molt assenyalats, literàriament parlant, com ara el 22 de febrer, perquè aquell mateix dia ens van deixar tres escriptors de tanta profunditat com Antonio Machado (1939), Stefan Zweig (1942) i Salvador Espriu (1985).

ORACIÓ EN LA TEVA MORT (Salvador Espriu)

Quants roures enyorosos

de verds marins comencen

crepusculars missatges,

volent-te foc, demano

nova claror, que siguis,

davant altars on cremen

ardents silencis d’ales,

encès cristall, més flama,

llum de cançó senzilla.

Primeres novel·les sortides d’Escriptorium

Els alumnes d’Escriptorium Ramon Alberich i Adrià Aguacil publiquen les seves primeres novel·les, sortides de la classe del Jordi Solé Comas.

Ramon Alberich, de 75 anys d’edat, ha publicat “Bales i fils“, un thriller històric basat en un assassinat comès a Sabadell a principis de segle XX i que va aixecar un gran escàndol. A més d’acompanyar l’autor durant tot el procés d’escriptura de la novel·la, Escriptorium ha treballat també activament per aconseguir trobar l’editorial idònia per a la publicació, en aquest cas Editorial Efados dins de la seva col·lecció “El fil de la història”.

Adrià Aguacil, de tan sols 20 anys d’edat, ha publicat “La botiga de vides“, novel·la juvenil que va guanyar el Premi Ciutat de Badalona de 2020 i que ara apareix publicada com a part del guardó a l’editorial Animallibres.

Tots dos autors han treballat el seu projecte des de la primera idea a l’escola, on n’han desenvolupat l’estructura i l’estil. El compromís de l’escola amb els seus alumnes no es limita a la feina en la creació de l’obra, sinó que continua fins a la seva publicació i difusió

Doris Lessing i l’estilet de tinta

Avui fa anys que ens va deixar Doris Lessing, la dona amb un estilet que rajava tinta, i amb el qual disseccionava les relacions entre les persones, entre homes i dones, entre pobres i rics, entre colons i colonitzats, entre mares i filles. Ella va tenir una relació complicada amb la seva mare, va deixar casa seva a disset anys i això tenyeix tota la seva obra. Doris Lessing va guanyar el Premi Nobel el 2007.

“El gos s’estava ajagut amb les barres contra l’herba i contemplava un pardal que saltironejava a uns centímetres d’ell.
El pardal petit va tornar sol a posar-se sobre el respatller.
—Mira, torna a ser aquí —va dir ella, amb una gran tendresa—. És el petit.
—Com ho saps que és el mateix?
—Que no ho veus?
—Jo els veig tots iguals.
Ella no va respondre, però inicià el seu joc d’anar empenyent amb gran suavitat unes engrunes cada cop més a prop, per temptar-lo però no espantar-lo.
—Deu esperar que vingui el seu pare i li doni menjar —va sorgir el remugueig, que el posat alerta i alhora cautelós d’ella ja indicava que esperava.
—Potser fins la seva mare —va respondre la dona, seca, irònica, per bé que es va penedir del to tan bon punt va haver articulat aquelles paraules, perquè l’altre va saltar cridant:
—S’està aquí, esperant que nosaltres…
Ella va respondre amb gran tacte:
—Escolta, pare, ja ho he dit aquest matí, si no ho vols fer, no hi tens cap obligació.
—Perquè després no m’ho perdonis mai?
Ella no va respondre, es va inclinar un xic per acostar una engruna cap a l’ocell.

“—I si no ho feia, m’imagino que la tornaríem a tenir a casa, esperant que la servíssim, que li proporcionéssim el menjar…
Ella va comptar fins a deu abans de respondre:

“—Per això mateix se’n vol anar i tenir un lloc per a ella.
—A la nostra salut.
—Els diners no hi fan res al banc.
—Però si els necessitàvem per a alguna cosa… alguna reparació a la casa… el cotxe es va fent vell…
Ella va deixar anar un sospir sense voler.
—Ja t’ho he dit, si ho veus així no ho facis. Però només són deu mil lliures. Tampoc no és res de l’altre món per començar a independitzar-se. És un preu enraonat, tu mateix ho vas dir. Serà propietària d’alguna cosa, encara que només sigui d’una part.
—No veig que tinguem una altra alternativa. O la tenim a casa i l’hem d’alimentar-la a ella, tots els seus amics i la trepa en pes o hem de pagar perquè marxi.
—Té vint-i-un anys —va dir la mare, de sobte esgotada per la ràbia, en veu baixa i tensa—. Ja és hora que fem alguna cosa per ella.
Ell ho va sentir, estava a punt de retrocedir però primer va dir:
—Que no és l’edat legal? És una adulta, no és cap criatura.
Ella no va respondre.”

Fragment d’“Històries de Londres”, de Doris Lessing

Una alumna d’Escriptorium, finalista del premi de Nórdica Libros

Avui volem felicitar l’Anna Goma, alumna de conte d’Escriptorium perquè ha estat finalista del premi de microrelats “Relatos libreros” de l’editorial Nórdica Libros, al qual s’havien presentat gairebé mig miler d’obres. Moltes felicitats, Anna!

Us reproduïm el relat de l’Anna:

No soy librera. Nunca quise serlo. Regento un restaurante al Norte de Cambrige Circus, o al menos eso pretendía. Lo llamé Chère reine y servía Fish & Chips. Pero un día empezaron a llegar, uno por semana, cincuenta y dos cada año. El cartero trajo el primero, era un libro cuyo título coincidía con la dirección exacta de mi restaurante. Había una nota manuscrita:” Querida Helene, estoy seguro de que este episodio será de su agrado …” y proseguía relatando el sepelio de la esposa de Eduardo I y la ruta de las Cruces de Leonor. Estaba firmada por Frank. Me llamo Cecilia y no conozco a Frank. La coincidencia del título me hizo dejar el libro sobre el mostrador expuesto a mis clientes. La mayoría lo hojeaba, otros leían fragmentos, muchos lo acabaron. Llegaron uno tras otro: Mendel, Rue de l’Odeón, American Smoke, todos con anotaciones de Frank. Utilicé cajas de cerveza como estantes. Los clientes empezaron a traerme sus libros o bien los olvidaban, otros aparecían sin más bajo los asientos o tras las aceiteras. Pronto los libros treparon por las paredes ordenados en sus cajas de cerveza. Mis clientes ahora buscan un título o piden recomendación. Les digo que no soy librera, pero ellos se empeñan en venir.”

GUANYADORS HELENA JUBANY: DIA 1, JORDI SOLE, BLANC

http://bit.ly/blanc-jordisole

📚 Lectures pel confinament 😷:
L’Associació Helena Jubany i Lorente posa a disposició pública les obres guanyadores d’un dels premis de contes més prestigiosos del país. Comencem recomanant els autors de Sabadell que han guanyat el premi: Jordi Solé Comas, Imma Cabré i Xavier Vidal.
Avui publiquem ‘Blanc’, el text que va guanyar el premi en l’edició de 2010, del Jordi Solé Comas: esperem que el gaudiu i que ho escampeu com més millor!

http://bit.ly/blanc-jordisole