«Sense ciutadans lliures, autònoms, i que es vantin de ser-ho, no hi pot haver nacions lliures i independents. Sense pau interior, és a dir, sense pau entre els ciutadans i entre els ciutadans i l’Estat, no hi pot haver garanties d’una pau exterior: un Estat que ignori la voluntat i els drets dels seus ciutadans no pot oferir cap garantia que respectarà la voluntat i els drets d’altres pobles, nacions i estats».
«Mentre l’home sigui home, la democràcia, en el ple sentit de la paraula, no deixarà de representar un ideal a què -com a l’horitzó— podem apropar-nos més o menys, però que ens és impossible assolir totalment».
«La salvació de l’món humà resideix només en el cor humà, les consideracions humanes i la responsabilitat humana».
«Si l’esperança del món rau en l’esfera de la consciència humana, és més comprensible que precisament els intel·lectuals no puguin evitar contínuament la seva corresponsabilitat pel món, ocultant la seva antipatia per la política sota la suposada necessitat de ser independents».
«Reflexionem i somiem, a les presons o fora d’elles, amb una Europa sense filferros ni alts murs, sense nacions artificialment dividides, sense gegantins magatzems de municions; amb una Europa alliberada dels esquemes de blocs, amb una política europea basada en el respecte de l’home i dels seus drets, que no estigués subordinada a interessos provisionals ni particulars. Sí, somiem amb una Europa com a comunitat amistosa de pobles independents i Estats democràtics».
Vaclav Havel (5 d’octubre de 1936 – Vlčice, República Txeca, 18 de desembre de 2011)
