❗ Escriptorium Sabadell us convida a la seva classe oberta que presenta el curs 21-22. Serà el 13 de setembre a les 19.00. Es pot seguir presencialment, al carrer Àngel Guimerà, 25 entresol 1a de Sabadell o bé de forma telemàtica a través d’un enllaç que enviarem per correu.
Farem una mostra de les diferents matèries: introducció a la narrativa, novel·la, poesia i conte. I també de les tutories personalitzades, així com del nou servei de coaching literari. ❗
Recordeu:
🗓️ 13 de setembre
⏰ 19.00 hores.
📍 C. Àngel Guimerà, 25 entresol 1a, Sabadell o bé
🖥️ enviarem l’enllaç per correu electrònic
Si voleu assistir-hi, reserveu plaça enviant un correu a:
Sabíeu que hi ha dies molt assenyalats, literàriament parlant, com ara el 22 de febrer, perquè aquell mateix dia ens van deixar tres escriptors de tanta profunditat com Antonio Machado (1939), Stefan Zweig (1942) i Salvador Espriu (1985).
Estem d’enhorabona! Tenim uns alumnes amb un talent desbordant. D’una banda, Adrià Aguacil, que ha seguit les classes amb el professor Jordi Solé, ha guanyat el 22è Premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil amb la novel·la “Botiga de vides“.
El jurat ha destacat l’originalitat de la idea que vertebra l’obra i la maduresa narrativa amb un estil fresc i espontani que connecta amb l’empatia juvenil i que convida a la reflexió sobre la hipocresia. Adrià Aguacil (Sabadell, 2000) ha fet el batxillerat a l’Institut Pau Vila i actualment cursa Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Ha fet diversos cursos a Escriptorium, l’Escola d’Escriptura de Sabadell. Ha guanyat dues vegades el premi Joan Oliver per a joves del Casal Pere Quart de Sabadell i el Premi Mercè Blanch; tots en la categoria de conte. El 2019 va quedar finalista en el premi Vent de Port de la Casa del sol Ixent de Tremp.
D’altra banda, el periodista sabadellenc Víctor Colomer ha resultat guanyador del 28è Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, amb l’obra “Contes tristos del #procés“. L’editorial Pagès publicarà l’obra guanyadora com a part del guardó, a banda de la important dotació econòmica.
El jurat ha destacat “l’estil i el to sarcàstic” del text, que fa un repàs al procés català a través de contes clàssics adaptats a la realitat política del país, des de “La taronja mecànica“, d’Anthony Burgess, protagonitzada per Jordi Cuixart, fins a “La caiguda de la casa Usher“, d’Edgar Allan Poe, on el personatge principal és el jutge Marchena. Segons el jurat, “un constant humor de fons, agre, surrealista i esbojarrat ajuda al lector a superar la tristesa profunda en què es troba actualment el moviment independentista”.
Víctor Colomer ha estat periodista durant trenta-cinc anys al “Diari de Sabadell” i ha publicat llibres de fotomuntatges “Sabadell imaginari” (2012) i “El llibre de les meravelles” (2015), una ficció irònica en imatge sobre la Catalunya independent del futur.
Avui volem felicitar l’Anna Goma, alumna de conte d’Escriptorium perquè ha estat finalista del premi de microrelats “Relatos libreros” de l’editorial Nórdica Libros, al qual s’havien presentat gairebé mig miler d’obres. Moltes felicitats, Anna!
Us reproduïm el relat de l’Anna:
“No soy librera. Nunca quise serlo. Regento un restaurante al Norte de Cambrige Circus, o al menos eso pretendía. Lo llamé Chère reine y servía Fish & Chips. Pero un día empezaron a llegar, uno por semana, cincuenta y dos cada año. El cartero trajo el primero, era un libro cuyo título coincidía con la dirección exacta de mi restaurante. Había una nota manuscrita:” Querida Helene, estoy seguro de que este episodio será de su agrado …” y proseguía relatando el sepelio de la esposa de Eduardo I y la ruta de las Cruces de Leonor. Estaba firmada por Frank. Me llamo Cecilia y no conozco a Frank. La coincidencia del título me hizo dejar el libro sobre el mostrador expuesto a mis clientes. La mayoría lo hojeaba, otros leían fragmentos, muchos lo acabaron. Llegaron uno tras otro: Mendel, Rue de l’Odeón, American Smoke, todos con anotaciones de Frank. Utilicé cajas de cerveza como estantes. Los clientes empezaron a traerme sus libros o bien los olvidaban, otros aparecían sin más bajo los asientos o tras las aceiteras. Pronto los libros treparon por las paredes ordenados en sus cajas de cerveza. Mis clientes ahora buscan un título o piden recomendación. Les digo que no soy librera, pero ellos se empeñan en venir.”
La professora d’Escriptorium, Margarida Codina, va estar al programa del Marc Giró, Vostè primer, de RAC1, parlant del seu llibre #DonesdeFerro. No us perdeu l’entrevista que diu coses molt interessants!
📚 Lectures pel confinament 😷: L’Associació Helena Jubany i Lorente posa a disposició pública les obres guanyadores d’un dels premis de contes més prestigiosos del país. Comencem recomanant els autors de Sabadell que han guanyat el premi: Jordi Solé Comas, Imma Cabré i Xavier Vidal. Avui publiquem ‘Blanc’, el text que va guanyar el premi en l’edició de 2010, del Jordi Solé Comas: esperem que el gaudiu i que ho escampeu com més millor!
Vols escriure✍🏻? Vols fer tallers d’escriptura a Sabadell➡? T’agrada gaudir de la lectura📔? A Escriptorium estem preparant nous formats, noves iniciatives i cursos intensius? Demana’ns informació a: escriptoriumsabadell@gmail.com
«Sense ciutadans lliures, autònoms, i que es vantin de ser-ho, no hi pot haver nacions lliures i independents. Sense pau interior, és a dir, sense pau entre els ciutadans i entre els ciutadans i l’Estat, no hi pot haver garanties d’una pau exterior: un Estat que ignori la voluntat i els drets dels seus ciutadans no pot oferir cap garantia que respectarà la voluntat i els drets d’altres pobles, nacions i estats».
«Mentre l’home sigui home, la democràcia, en el ple sentit de la paraula, no deixarà de representar un ideal a què -com a l’horitzó— podem apropar-nos més o menys, però que ens és impossible assolir totalment».
«La salvació de l’món humà resideix només en el cor humà, les consideracions humanes i la responsabilitat humana».
«Si l’esperança del món rau en l’esfera de la consciència humana, és més comprensible que precisament els intel·lectuals no puguin evitar contínuament la seva corresponsabilitat pel món, ocultant la seva antipatia per la política sota la suposada necessitat de ser independents».
«Reflexionem i somiem, a les presons o fora d’elles, amb una Europa sense filferros ni alts murs, sense nacions artificialment dividides, sense gegantins magatzems de municions; amb una Europa alliberada dels esquemes de blocs, amb una política europea basada en el respecte de l’home i dels seus drets, que no estigués subordinada a interessos provisionals ni particulars. Sí, somiem amb una Europa com a comunitat amistosa de pobles independents i Estats democràtics».
Vaclav Havel (5 d’octubre de 1936 – Vlčice, República Txeca, 18 de desembre de 2011)
Va provar de ser pianista i cantant abans de decidir-se a escriure però, com que no li va anar bé i la va enganxar a França la I Guerra Mundial, va acabar fent d’infermera militar
Va desaparèixer el 1926 i mitja Anglaterra, inclòs sir Arthur Conan Doyle, va estar buscant-la durant onze dies, després de trobar el seu cotxe abandonat, amb sang, un abric i el seu carnet de conduir
Patia ‘disgrafia’, és a dir, que li costava déu i ajuda escriure a mà i per això una gran part de la seva obra no la va escriure, sinó que la va dictar.
