“La por del porter al penalty”

Què en sabeu del nou Premi Nobel de Literatura, Peter Handke? El guardó ha aixecat molta polseguera per la personalitat de l’escriptor. Aquí podeu llegir-ne una mostra. I aquí teniu el començament d’una de les seves novel·les més llegides, “La por del porter davant del penalty

“Al mecánico Josef Bloch, que había sido anteriormente un famoso portero de un equipo de fútbol, al ir al trabajo por la mañana, le fue comunicado que estaba despedido. Sea como sea, Bloch lo interpretó así, cuando al aparecer por la puerta de la garita donde los obreros estaban descansando, solamente el capataz levantó la vista del almuerzo, así que se marchó de la obra. En la calle alzó el brazo, pero el coche que pasaba por allí en aquel momento no era un taxi –tampoco lo hubiera sido si Bloch no hubiera levantado el brazo para hacer señas a un taxi–. Finalmente escuchó el sonido de unos frenos; Bloch se dio la vuelta: a sus espaldas estaba un taxi y el taxista decía algo malhumora- do; Bloch se dio la vuelta de nuevo, se metió en el taxi y dijo que quería ir al mercado.
Era un bonito día de octubre. Bloch se comió una salchicha caliente en un quiosco y después, atravesando la zona de los puestos, se fue a un cine.
Todo lo que veía le molestaba; intentó ver lo menos posible. Dentro del cine dio un suspiro de alivio.
Al entrar le sorprendió que la taquillera contestara con un ademán muy natural al gesto que hizo al poner el dinero en el plato giratorio sin decir palabra. Observó que junto a la pantalla había un reloj eléctrico con la esfera luminosa. A mitad de la película oyó que sonaba una campana; se quedó pensando durante un rato si había sonado en la película o venía de fuera, de la torre de la iglesia que estaba junto al mercado.
Al salir a la calle se compró unas uvas, que en esa época del año eran muy baratas. Siguió andando, comiéndose las uvas por el camino y escupiendo las pielecitas.
En el primer hotel donde pidió una habitación no le admitieron, porque llevaba solamente una cartera.”

NOUS CURSOS 19-20

Més info: escriptoriumsabadell@gmail.com i http;//escriptorium.ml

Engeguem!

Preparem ja els nous grups pel curs 19-20: novel·la, amb Jordi Solé (dilluns, 19,00); introducció a la narrativa, amb Marga Codina (dimecres, 19,00); conte curt, amb Xavier Vidal (dijous, a les 19,00) i poesia (grups a convenir en dimarts o dissabtes matí).

Aquest curs estrenem seu al carrer Àngel Guimerà, 25 entresòl, al centre de Sabadell. Aquí podeu consultar els preus. Qualsevol detall més que necessiteu, escriviu-nos a: escriptoriumsabadell@gmail.com

Veniu a la classe oberta?

🥁🥁 Us convidem a venir a la classe oberta i gratuïta d’Escriptorium aquest setembre: si us agrada escriure, llegir, estimeu la literatura o simplement ens voleu conèixer, us hi esperem:
Dia: dimecres 18 de setembre
Hora: 19,30.
Lloc: c. Àngel Guimerà, 25, entresòl. 082001 Sabadell (http://bit.ly/EscriptoriumSabadell)
Per assistir-hi: reserveu plaça amb un correu a escriptoriumsabadell@gmail.com
Us hi esperem!

Bradbury i els joves escriptors

Aquesta setmana, el 22 d’agost, Ray Bradbury hauria fet 99 anys. Novel·les (‘Farenheit 451‘ o ‘Les cròniques marcianes), contes i moltes recomanacions per a dedicar-se a l’ofici d’escriure (‘Zen en l’art d’escriure’) el van fer un autor de referència. A Catorze.cat han fet un recull molt interessant dels seus pensaments i consells per a joves escriptors).

1. Estima el que fas i fes el que estimes.

2. Si no t’agrada el que fas, no ho facis.

3. La imaginació ha de ser el centre de la teva vida.

4. Si amagues la teva ignorància, ningú et molestarà, però mai aprendràs.

5. La bogeria és relativa: depèn de qui tanqui qui a la gàbia.

6. Sense biblioteques, què tenim? Ni passat ni futur.

7. No has de cremar els llibres per destruir una cultura. Només has d’aconseguir que la gent deixi de llegir-los.

8. Els bons escriptors sovint toquen la vida. Els mediocres l’acaronen ràpidament. Els dolents la violen i la deixen per a les mosques.

9. Escriu una història curta cada setmana. És del tot impossible escriure 52 històries dolentes seguides.

10. El que és important és estar enamorat d’alguna cosa.

11. El millor científic està obert a l’experiència, i aquesta comença amb la idea que tot és possible.

12. Tot es genera a través de la força de voluntat.

13. No provo de descriure el futur. Provo de prevenir-lo.

14. La vida és massa seriosa per ser presa seriosament.

Divendres toca Colla

“I, com un llamp, una claror fugaç em féu comprendre en aquell moment que havia nascut en mi una mena d’amor per Lídia. L’estimava; estimava aquells ulls verds, estimava aquell rostre xuclat per la febre, estimava l’ardència d’aquella carn tan fina, estimava aquella boca tan tendra, tan tendra que tenia por de besar-la”

Francesc Trabal, “Judita“.

Llegir ficció ens fa millors?

Hi ha investigacions que han intentat demostrar que llegir ficció ens fa més empàtics i solidaris amb els altres.

Nneurocientífics de Princeton va fer servir escàners del cervell mentre llegien ficció per veure quines zones s’activaven. El resultat va ser que hi havia més activitat en les parts dedicades a endevinar el que altres persones estan pensant. Keith Oatley, un psicòleg del Canadà, va reunir un grup de persones amb diversos nivells de lectura i va aplicar una prova per comprovar el seu nivell d’empatia: mirar la fotografia dels ulls d’una persona i endevinar quin era el seu estat emocional. Els qui llegien més narrativa que assaig van obtenir més puntuació en el test.

Potser la pregunta és si els lectors de ficció són més empàtics i estan més inclinats a ajudar als altres o bé és a l’inrevés, que llegeixen llibres, justament, perquè són més empàtics i estan més disposats a la solidaritat.

Teniu tot un reportatge sencer a Lecturalia:

John Cheever, el nadador

Al John Cheever (27 de maig 1912 – 18 de juny 1982) alguns li deien el “Txékhov dels suburbis”, però va ser molt més que això. Va ser el contista nord-americà més rellevant i celebrat de la seva època. Profund però entretingut; analític però simple; gran però humil. Si no coneixeu els seus relats, ja hauríeu d’estar corrent per llegir-los. Com ara, el més famós, “El nadador”:

“Era uno de esos domingos de mediados del verano, cuando todos se sientan y comentan “Anoche bebí demasiado”. Quizá uno oyó la frase murmurada por los feligreses que salen de la iglesia, o la escuchó de labios del propio sacerdote, que se debate con su casulla en el vestiarium, o en las pistas de golf y de tenis, o en la reserva natural donde el jefe del grupo Audubon sufre el terrible malestar del día siguiente.”