
“I, com un llamp, una claror fugaç em féu comprendre en aquell moment que havia nascut en mi una mena d’amor per Lídia. L’estimava; estimava aquells ulls verds, estimava aquell rostre xuclat per la febre, estimava l’ardència d’aquella carn tan fina, estimava aquella boca tan tendra, tan tendra que tenia por de besar-la”