La vida difícil de James Joyce

S’ha de tenir una vida difícil per a ser un gran escriptor? El 13 de gener de 1941 va morir James Joyce i, realment, va tenir una vida complexa. Mireu:

El 1902 va marxar d’Irlanda a París per estudiar medicina.

El 1922 el van convidar a un sopar amb Marcel Proust a París, esperant la conversa artística del segle: només van parlar de malalties.

El personatge Molly Bloom, de l’Ulysses, està inspirat en la seva esposa, Nora Barnacle.

L’autor patia d’astrafòbia: tenia terror als trons i llamps.

També tenia molta por als gossos, perquè de petit un gos el va mossegar.

Va canviar dinou vegades de casa.

L’alcohol li va causar molts problemes

El van operar 25 vegades de la vista i va patir una desena de malalties greus més.

En els pitjors moments de penúria econòmica va aconseguir tirar endavant gràcies als diners que li donava una fan anònima.

Com no s’han d’escriure obres complexes, profundes, transcendents, epifàniques havent hagut de viure d’aquesta manera?

Proust i la timidesa

El 10 de juliol de 1871 va nàixer Marcel Proust. El 1920 ja era un dels escriptors més famosos d’Europa, tant o més que James Joyce. La personalitat del novel·lista francès era complexa, com les seves obres. Ho il·lustra aquesta anècdota que explica Haruki Murakami en el seu llibre “De què parlo quan parlo d’escriure

“L’any 1922 van coincidir a París en un sopar Marcel Proust i James Joyce. Tot i estar asseguts molt a prop l’un de l’altre, no es van dirigir la paraula durant tota la vetllada. Al seu voltant els altres els observaven contenint la respiració, sense deixar de preguntar-se de què podrien parlar aquells dos gegants de les lletres del segle XX. La vetllada va acabar sense que cap dels dos es dignés dirigir la paraula a l’altre. “