Mankell, sempre present

Dos anys després que marxés, Henning Mankell segueix molt present entre els seus lectors. Alguns dels seus llibres, com ara “La lleona blanca”, va portar-se al format audiovisual amb gran èxit. L’inspector Wallander és un dels policies més versemblants, turmentats, brillants i originals que van nàixer de la novel·la negra escandinava:

“Cap a última hora de la tarda del 21 d’abril de 1918, tres homes es van trobar en un cafè anònim del barri de Kensington a Johannesburg. Tots tres eren joves. El més petit, Werner van der Merwe, acabava de fer dinou anys, el més gran, Henning Klopper, en tenia vint-i-dos; i el tercer que els acompanyava es deia Bans du Pleiss i en faria vint-i-un unes setmanes més tard. Havien decidit organitzar la seva festa d’aniversari precisament aquell dia, però cap d’ells s’imaginava que la trobada al cafè de Kensington tindria un significat històric. Malgrat tot, aquella tarda no van parlar de l’aniversari de Bans du Pleiss. Ni tan sols Hennjng KJopper, que va ser qui havia fet la proposta que amb el temps canviari.a tota la societat sud-africana, no es podia imaginar ni l’envergadura ni les conseqüències dels seus propis pensaments encara immadurs. Eren tres homes joves, de tarannàs diferents, de temperament i caràcter oposats, però amb una cosa en comú del tot determinant: eren bòers. Els tres pertanyien a velles nissagues que havien arribat a Sud-àfrica cap al 1680, amb una de les primeres onades migratòries d’hugonots holandesos desarrelats. Quan la influència anglesa a Sud-àfrica va augmentar per convertir-se al final en una repressió oberta, els bòers van emprendre llargues marxes amb carros tirats per bous cap a l’interior del país, cap als infinits camps de Transvaal i Orange. Per a aquests tres joves, com per a tots els altres bòers, la llibertat i la independència eren els requisits perquè la seva llengua i la seva cultura no desapareguessin. La llibertat garantia que no es donés cap barreja no desitjada amb l’odiada població anglesa, i encara menys, la mescla amb els negres que poblaven el país, o amb la minoria índia que vivia sobretot dels negocis que feia a les ciutats de la costa com Durban, Pon Elizabeth i Ciutat del Cap. Henning Klopper, Wemer van der Merwe i Hans du Pleiss eren bòers. Hi havia una cosa que no podien oblidar ni treure’s del cap i de la qual estaven orgullosos. Des de petits havien après que eren un poble escollit. Tanmateix, molt poques vegades mencionaven aquesta evidència quan es trobaven cada dia en aquell petit cafè. Senzillament era allà, com un requisit invisible per a l’amistat i la confiança entre ells, per als seus pensaments i sentiments. Com que tots tres treballaven d’oficinistes a la Companyia Ferroviària Sud-africana, feien el cafè un cop acabada la jornada de treball. Habitualment parlaven de noies, dels somnis de futur o de la gran guerra que havia culminat a Europa. Però justament aquell dia, Henning Klopper estava pensarós i immers en el silenci. Els altres, acostumats que fos el més xerraire, se’l van mirar sorpresos.

-Que estàs malalt? -va preguntar I-Jans du Pleiss-. O potser tens la malària? “

Aquí teniu una mostra de “La lleona blanca”

Anuncis

Sabíeu que… Agatha Christie

Ha venut més de dos mil milions de llibres.

Va provar de ser pianista i cantant abans de decidir-se a escriure però, com que no li va anar bé i la va enganxar a França la I Guerra Mundial, va acabar fent d’infermera militar

Va desaparèixer el 1926 i mitja Anglaterra, inclòs sir Arthur Conan Doyle, va estar buscant-la durant onze dies, després de trobar el seu cotxe abandonat, amb sang, un abric i el seu carnet de conduir

Patia ‘disgrafia’, és a dir, que li costava déu i ajuda escriure a mà i per això una gran part de la seva obra no la va escriure, sinó que la va dictar.

Doncs ara ja ho sabeu…

NOUS CURSOS 19-20

Més info: escriptoriumsabadell@gmail.com i http;//escriptorium.ml

Engeguem!

Preparem ja els nous grups pel curs 19-20: novel·la, amb Jordi Solé (dilluns, 19,00); introducció a la narrativa, amb Marga Codina (dimecres, 19,00); conte curt, amb Xavier Vidal (dijous, a les 19,00) i poesia (grups a convenir en dimarts o dissabtes matí).

Aquest curs estrenem seu al carrer Àngel Guimerà, 25 entresòl, al centre de Sabadell. Aquí podeu consultar els preus. Qualsevol detall més que necessiteu, escriviu-nos a: escriptoriumsabadell@gmail.com

Veniu a la classe oberta?

🥁🥁 Us convidem a venir a la classe oberta i gratuïta d’Escriptorium aquest setembre: si us agrada escriure, llegir, estimeu la literatura o simplement ens voleu conèixer, us hi esperem:
Dia: dimecres 18 de setembre
Hora: 19,30.
Lloc: c. Àngel Guimerà, 25, entresòl. 082001 Sabadell (http://bit.ly/EscriptoriumSabadell)
Per assistir-hi: reserveu plaça amb un correu a escriptoriumsabadell@gmail.com
Us hi esperem!

Bradbury i els joves escriptors

Aquesta setmana, el 22 d’agost, Ray Bradbury hauria fet 99 anys. Novel·les (‘Farenheit 451‘ o ‘Les cròniques marcianes), contes i moltes recomanacions per a dedicar-se a l’ofici d’escriure (‘Zen en l’art d’escriure’) el van fer un autor de referència. A Catorze.cat han fet un recull molt interessant dels seus pensaments i consells per a joves escriptors).

1. Estima el que fas i fes el que estimes.

2. Si no t’agrada el que fas, no ho facis.

3. La imaginació ha de ser el centre de la teva vida.

4. Si amagues la teva ignorància, ningú et molestarà, però mai aprendràs.

5. La bogeria és relativa: depèn de qui tanqui qui a la gàbia.

6. Sense biblioteques, què tenim? Ni passat ni futur.

7. No has de cremar els llibres per destruir una cultura. Només has d’aconseguir que la gent deixi de llegir-los.

8. Els bons escriptors sovint toquen la vida. Els mediocres l’acaronen ràpidament. Els dolents la violen i la deixen per a les mosques.

9. Escriu una història curta cada setmana. És del tot impossible escriure 52 històries dolentes seguides.

10. El que és important és estar enamorat d’alguna cosa.

11. El millor científic està obert a l’experiència, i aquesta comença amb la idea que tot és possible.

12. Tot es genera a través de la força de voluntat.

13. No provo de descriure el futur. Provo de prevenir-lo.

14. La vida és massa seriosa per ser presa seriosament.

Joanne Rowling i la inspiració

La literatura és fruit, sovint, de les necessitats més trivials. Avui, JK Rowling fa cinquanta-quatre anys, Ha venut més de cinc-cents milions de llibres a tot el món. Harry Potter és un fenomen literari que va desbordar la paraula ben aviat. L’autora va negar la llegenda urbana que escrivia en els cafès perquè no tenia calefacció al pis: “No sóc tan estúpida per llogar un pis a Edimburg en hivern sense calefacció”. Però l’explicació encara era més bàsica. La seva filla plorava i plorava i només s’adormia quan la treia a passejar pel carrer. I aquí hi és: la literatura és, tantes i tantes vegades, fruit de les circumstàncies més que de la inspiració. Però seria lícit defensar que, de vegades és la inspiració i l’espurna imprevisible de l’art la que mana. A Rowling li va venir la inspiració de Harry Potter un dia que el tren a Manchester es va retardar quatre hores. Però el va escriure quan va poder, estigués o no enfebrada d’inspiració quan Jessica li deixava una estona de tranquil·litat perquè s’havia adormit. Avui, centenars de milions d’adolescents (i adults) s’adormen llegint Harry Potter.

“Nuestra historia comienza cuando el señor y la señora Dursley se
despertaron un martes, con un cielo cubierto de nubes grises que amenazaban
tormenta. Pero nada había en aquel nublado cielo que sugiriera los
acontecimientos extraños y misteriosos que poco después tendrían lugar en
toda la región. El señor Dursley canturreaba mientras se ponía su corbata más
sosa para ir al trabajo, y la señora Dursley parloteaba alegremente mientras
instalaba al ruidoso Dudley en la silla alta.
Ninguno vio la gran lechuza parda que pasaba volando por la ventana.”

(Harry Potter y la piedra filosofal, 1997)

ALEXANDRE DUMAS 🎂

Hi ha escriptors grans, mitjans, regulars i després, estan els genis. Alexandre Dumas estaria en aquesta categoria. I la pregunta que es podria fer és: els genis de la literatura inventen el que escriuen o posen en paraules el que els va envoltar?

Hi ha escriptors grans, de poble, universals i després, hi ha els genis. Alexandre Dumas estaria en aquesta categoria. I la pregunta que es podria fer és: els genis de la literatura inventen el que escriuen o posen en paraules el que els va envoltar?

El seu avi (Alexandre Antoine) va vendre el fill, el pare d’aquest escriptor, com a esclau per poder tornar d’Haití a França i recuperar la fortuna que havia heretat.

Son pare, el ‘Comte Negre’ va ser una figura destacada durant la Revolució Francesa, i les seves aventures van inspirar les principals novel·les de Dumas.

El seu pare va morir quan ell tenia 4 anys i els va deixar amb una situació econòmica tan precària que Alexadre va es va fer autodidacta i va haver treballar com a venedor de tabac, passant per un notari, missatger …

Va tenir una vida sentimental torrencial. Abans de casar-se amb l’actriu Ida Ferrer, ja tenia dos fills de relacions diferents: Alejandro, amb la cosidora Catherine Lebay, i Alexandrine, amb l’actriu Belle Krebsamer.

Va fer una gran fortuna però la necessitat de mantenir amants i fills a tort i a dret, més família oficial i la tirada que tenia al luxe, les festes cares i fins i els capricis (va fer-se construir un castell que va anomenar la Muntanya-Crist) van fe-li volar tots els diners.

Va ser un dels primers a tenir un grup d’escriptors treballant per ell, alguns amb renom, com ara Auguste Maquet, que el va acabar denunciant per explotar la seva feina.

Va arribar a fer un recull de receptes de cuina que es va publicar després de la seva mort, el Gran Diccionari de Cuina (1873).

El seu enterrament oficial al Panteó de París no es va fer fins a l’any 2002 (havia nascut el 24 de juliol de 1802), per ordre del president Jacques Chirac, i va ser retransmès per televisió. Si ell ho hagués pogut veure…

Aquí podeu llegir ‘El conde de Montecristo‘ i aquí ‘Los tres mosqueteros‘.