Creativitat, qualitat i premis

La qualitat sura. No hi forma que s’enfonsi. És com la fusta dels bons vaixells, sempre es manté per sobre. És el cas d’Irene Solà i la seva obra magnífica “Canto jo i la muntanya balla”, que ara ha rebut un altre premi per afegir la llista: l’European Union Prize for Literature (Premi de Literatura de la Unió Europea, EUPL). L’originalitat, l’estil directe, sorprenent, la riquesa, la varietat de veus narratives i la creació d’una atmosfera immersiva són trets innegables. Potser algun dia caldria parlar de si és una novel·la o un llibre de relats disfressat de novel·la.

Dia internacional de la dona

Què tenen en comú inspiració, bellesa, poesia, novel·la, narrativa, descripció, faula, composició, comèdia, frase, paraula, prosa, gramàtica, imaginació i Literatura 🤔?

Doncs el mateix que Rodoreda, Munro, Shelley, Hustvedt, Marçal, Roig, Redondo, Morrison, Puértolas, Austen, Woolf, Allende, Mistral, Christie, de Castro, Beauvoir, Matute, Zambrano, Arenal, Freire, Esquivel, Lindo, Atwood, Grandes, Pizarnik, Laforet, Fuertes, Gaite, Lessing, Highsmith, Pizamik, Dickinson, Rowling o Simó.

COINDICÈNCIES?

Tothom sap que Shakespeare i Cervantes no van morir el mateix dia. L’escriptor anglès ho va fer el 3 de maig i l’autor d’El Quixot, el 20 d’abril. Ara bé, a la història de la literatura sí que hi ha coincidències inquietants, que condueixen a una pregunta pertorbadora: existeixen les coincidències? Tal dia com avui van nàixer tres genis de la literatura: Nikos Kazantzakis (1883), André Breton (1896) i Toni Morrison (1931). Què en penseu, només pot ser obra de l’atzar?

Les bruixes porten dol, de la Montse Carbó

📍📕 Us convidem a la presentació del llibre de relats “Les bruixes porten dol”, de la Montse Carbó, alumna d’Escriptorium i escriptora de traç subtil (La Equilibrista Editorial). Es farà dimarts vinent, dia 28, a les 7 de la tarda, a la sala d’actes de la UES – Unió Excursionista de Sabadell, al carrer Salut 14-16.
Us ve de gust venir?📍📕

La vida difícil de James Joyce

S’ha de tenir una vida difícil per a ser un gran escriptor? El 13 de gener de 1941 va morir James Joyce i, realment, va tenir una vida complexa. Mireu:

El 1902 va marxar d’Irlanda a París per estudiar medicina.

El 1922 el van convidar a un sopar amb Marcel Proust a París, esperant la conversa artística del segle: només van parlar de malalties.

El personatge Molly Bloom, de l’Ulysses, està inspirat en la seva esposa, Nora Barnacle.

L’autor patia d’astrafòbia: tenia terror als trons i llamps.

També tenia molta por als gossos, perquè de petit un gos el va mossegar.

Va canviar dinou vegades de casa.

L’alcohol li va causar molts problemes

El van operar 25 vegades de la vista i va patir una desena de malalties greus més.

En els pitjors moments de penúria econòmica va aconseguir tirar endavant gràcies als diners que li donava una fan anònima.

Com no s’han d’escriure obres complexes, profundes, transcendents, epifàniques havent hagut de viure d’aquesta manera?

Havel, 8 anys sense vellut

«Sense ciutadans lliures, autònoms, i que es vantin de ser-ho, no hi pot haver nacions lliures i independents. Sense pau interior, és a dir, sense pau entre els ciutadans i entre els ciutadans i l’Estat, no hi pot haver garanties d’una pau exterior: un Estat que ignori la voluntat i els drets dels seus ciutadans no pot oferir cap garantia que respectarà la voluntat i els drets d’altres pobles, nacions i estats».

«Mentre l’home sigui home, la democràcia, en el ple sentit de la paraula, no deixarà de representar un ideal a què -com a l’horitzó— podem apropar-nos més o menys, però que ens és impossible assolir totalment».

«La salvació de l’món humà resideix només en el cor humà, les consideracions humanes i la responsabilitat humana».

«Si l’esperança del món rau en l’esfera de la consciència humana, és més comprensible que precisament els intel·lectuals no puguin evitar contínuament la seva corresponsabilitat pel món, ocultant la seva antipatia per la política sota la suposada necessitat de ser independents».

«Reflexionem i somiem, a les presons o fora d’elles, amb una Europa sense filferros ni alts murs, sense nacions artificialment dividides, sense gegantins magatzems de municions; amb una Europa alliberada dels esquemes de blocs, amb una política europea basada en el respecte de l’home i dels seus drets, que no estigués subordinada a interessos provisionals ni particulars. Sí, somiem amb una Europa com a comunitat amistosa de pobles independents i Estats democràtics».

Vaclav Havel (5 d’octubre de 1936 – Vlčice, República Txeca, 18 de desembre de 2011)

Michael Crichton, el visionari

Los devoradores de cadáveres“, Michael Crichton
(Chicago, 23 d’octubre del 1942 – Los Angeles, 4 de novembre del 2008)

“He aquí que veo a mi padre, he aquí que veo a mi madre, a mis hermanas y mis hermanos, he aquí que allí veo el linaje de mi pueblo hasta sus principios. Y he aquí que me llaman, me piden que ocupe mi lugar entre ellos en los atrios de Valhalla, el lugar donde viven los valientes, para siempre. (…) He visto a los Rus, cuando llegaron de sus viajes comerciales y acamparon en el ITIL. Nunca he visto especímenes físicos más perfectos, altos como las palmas datileras, rubios y colorados; no visten túnicas ni caftanes, pero los hombres visten una prenda que cubre una parte del cuerpo y deja las manos libres. Cada hombre tiene un hacha, una espada y un cuchillo, y mantiene cada uno consigo a todo momento. Las espadas son anchas, de tipo franco. Cada mujer lleva en cualquiera de los senos una caja de hierro, plata, cobre o de oro; el valor de la caja indica la riqueza del marido. Cada cuadro tiene un anillo del que depende un cuchillo. Las mujeres llevan collares de oro y plata. Sus adornos más preciados son bolas de cristal verde. Ellos las ensartan como collares para sus mujeres.”

Luis Rosales, pura poesia

Vint-i-set anys després de la seva mort, el poeta de Granada Luis Rosales segueix sent un dels autors amb més sensibilitat de la generació del 36. Millor que parlin les seves paraules:

La tarde va a morir; en los caminos
se ciega triste o se detiene un aire
bajo y sin luz; entre las ramas altas,
mortal, casi vibrante,
queda el último sol; la tierra huele,
empieza a oler; las aves
van rompiendo un espejo con su vuelo;
la sombra es el silencio de la tarde.
Te he sentido llorar: no sé a quién lloras.
Hay un humo distante,
un tren, que acaso vuelve, mientras dices:
Soy tu propio dolor, déjame amarte. (Ayer vendrá)

Como el náufrago metódico que contase las olas
que faltan para morir,
y las contase, y las volviese a contar, para evitar
errores, hasta la última,
hasta aquella que tiene la estatura de un niño
y le besa y le cubre la frente,
así he vivido yo con una vaga prudencia de
caballo de cartón en el baño,
sabiendo que jamás me he equivocado en nada,
sino en las cosas que yo más quería (Audobiografía)