Primeres novel路les sortides d’Escriptorium

Els alumnes d鈥橢scriptorium Ramon Alberich i Adri脿 Aguacil publiquen les seves primeres novel路les, sortides de la classe del Jordi Sol茅 Comas.

Ramon Alberich, de 75 anys d’edat, ha publicat “Bales i fils“, un thriller hist貌ric basat en un assassinat com猫s a Sabadell a principis de segle XX i que va aixecar un gran esc脿ndol. A m茅s d鈥檃companyar l鈥檃utor durant tot el proc茅s d鈥檈scriptura de la novel路la, Escriptorium ha treballat tamb茅 activament per aconseguir trobar l’editorial id貌nia per a la publicaci贸, en aquest cas Editorial Efados dins de la seva col路lecci贸 “El fil de la hist貌ria”.

Adri脿 Aguacil, de tan sols 20 anys d’edat, ha publicat “La botiga de vides“, novel路la juvenil que va guanyar el Premi Ciutat de Badalona de 2020 i que ara apareix publicada com a part del guard贸 a l鈥檈ditorial Animallibres.

Tots dos autors han treballat el seu projecte des de la primera idea a l’escola, on n鈥檋an desenvolupat l鈥檈structura i l鈥檈stil. El comprom铆s de l’escola amb els seus alumnes no es limita a la feina en la creaci贸 de l’obra, sin贸 que continua fins a la seva publicaci贸 i difusi贸

Doris Lessing i l’estilet de tinta

Avui fa anys que ens va deixar Doris Lessing, la dona amb un estilet que rajava tinta, i amb el qual disseccionava les relacions entre les persones, entre homes i dones, entre pobres i rics, entre colons i colonitzats, entre mares i filles. Ella va tenir una relaci贸 complicada amb la seva mare, va deixar casa seva a disset anys i aix貌 tenyeix tota la seva obra. Doris Lessing va guanyar el Premi Nobel el 2007.

鈥淓l gos s’estava ajagut amb les barres contra l’herba i contemplava un pardal que saltironejava a uns cent铆metres d’ell.
El pardal petit va tornar sol a posar-se sobre el respatller.
鈥擬ira, torna a ser aqu铆 鈥攙a dir ella, amb una gran tendresa鈥. 脡s el petit.
鈥擟om ho saps que 茅s el mateix?
鈥擰ue no ho veus?
鈥擩o els veig tots iguals.
Ella no va respondre, per貌 inici脿 el seu joc d’anar empenyent amb gran suavitat unes engrunes cada cop m茅s a prop, per temptar-lo per貌 no espantar-lo.
鈥擠eu esperar que vingui el seu pare i li doni menjar 鈥攙a sorgir el remugueig, que el posat alerta i alhora cautel贸s d’ella ja indicava que esperava.
鈥擯otser fins la seva mare 鈥攙a respondre la dona, seca, ir貌nica, per b茅 que es va penedir del to tan bon punt va haver articulat aquelles paraules, perqu猫 l’altre va saltar cridant:
鈥擲’est脿 aqu铆, esperant que nosaltres鈥
Ella va respondre amb gran tacte:
鈥擡scolta, pare, ja ho he dit aquest mat铆, si no ho vols fer, no hi tens cap obligaci贸.
鈥擯erqu猫 despr茅s no m’ho perdonis mai?
Ella no va respondre, es va inclinar un xic per acostar una engruna cap a l’ocell.

鈥溾擨 si no ho feia, m’imagino que la tornar铆em a tenir a casa, esperant que la serv铆ssim, que li proporcion茅ssim el menjar鈥
Ella va comptar fins a deu abans de respondre:

鈥溾擯er aix貌 mateix se’n vol anar i tenir un lloc per a ella.
鈥擜 la nostra salut.
鈥擡ls diners no hi fan res al banc.
鈥擯er貌 si els necessit脿vem per a alguna cosa鈥 alguna reparaci贸 a la casa鈥 el cotxe es va fent vell鈥
Ella va deixar anar un sospir sense voler.
鈥擩a t’ho he dit, si ho veus aix铆 no ho facis. Per貌 nom茅s s贸n deu mil lliures. Tampoc no 茅s res de l’altre m贸n per comen莽ar a independitzar-se. 脡s un preu enraonat, tu mateix ho vas dir. Ser脿 propiet脿ria d’alguna cosa, encara que nom茅s sigui d’una part.
鈥擭o veig que tinguem una altra alternativa. O la tenim a casa i l’hem d’alimentar-la a ella, tots els seus amics i la trepa en pes o hem de pagar perqu猫 marxi.
鈥擳茅 vint-i-un anys 鈥攙a dir la mare, de sobte esgotada per la r脿bia, en veu baixa i tensa鈥. Ja 茅s hora que fem alguna cosa per ella.
Ell ho va sentir, estava a punt de retrocedir per貌 primer va dir:
鈥擰ue no 茅s l’edat legal? 脡s una adulta, no 茅s cap criatura.
Ella no va respondre.鈥

Fragment d’鈥淗ist貌ries de Londres鈥, de Doris Lessing

Creativitat, qualitat i premis

La qualitat sura. No hi forma que s’enfonsi. 脡s com la fusta dels bons vaixells, sempre es mant茅 per sobre. 脡s el cas d’Irene Sol脿 i la seva obra magn铆fica “Canto jo i la muntanya balla”, que ara ha rebut un altre premi per afegir la llista: l鈥European Union Prize for Literature (Premi de Literatura de la Uni贸 Europea, EUPL). L’originalitat, l’estil directe, sorprenent, la riquesa, la varietat de veus narratives i la creaci贸 d’una atmosfera immersiva s贸n trets innegables. Potser algun dia caldria parlar de si 茅s una novel路la o un llibre de relats disfressat de novel路la.

Dia internacional de la dona

Qu猫 tenen en com煤 inspiraci贸, bellesa, poesia, novel路la, narrativa, descripci贸, faula, composici贸, com猫dia, frase, paraula, prosa, gram脿tica, imaginaci贸 i Literatura 馃?

Doncs el mateix que Rodoreda, Munro, Shelley, Hustvedt, Mar莽al, Roig, Redondo, Morrison, Pu茅rtolas, Austen, Woolf, Allende, Mistral, Christie, de Castro, Beauvoir, Matute, Zambrano, Arenal, Freire, Esquivel, Lindo, Atwood, Grandes, Pizarnik, Laforet, Fuertes, Gaite, Lessing, Highsmith, Pizamik, Dickinson, Rowling o Sim贸.

COINDIC脠NCIES?

Tothom sap que Shakespeare i Cervantes no van morir el mateix dia. L’escriptor angl猫s ho va fer el 3 de maig i l’autor d’El Quixot, el 20 d’abril. Ara b茅, a la hist貌ria de la literatura s铆 que hi ha coincid猫ncies inquietants, que condueixen a una pregunta pertorbadora: existeixen les coincid猫ncies? Tal dia com avui van n脿ixer tres genis de la literatura: Nikos Kazantzakis (1883), Andr茅 Breton (1896) i Toni Morrison (1931). Qu猫 en penseu, nom茅s pot ser obra de l’atzar?

Les bruixes porten dol, de la Montse Carb贸

馃搷馃摃聽Us convidem a la presentaci贸 del llibre de relats “Les bruixes porten dol”, de la Montse Carb贸, alumna d’Escriptorium聽i escriptora de tra莽 subtil (La Equilibrista Editorial). Es far脿 dimarts vinent, dia 28, a les 7 de la tarda, a la sala d’actes de la聽UES – Uni贸 Excursionista de Sabadell, al carrer Salut 14-16.
Us ve de gust venir?馃搷馃摃

La vida dif铆cil de James Joyce

S’ha de tenir una vida dif铆cil per a ser un gran escriptor? El 13 de gener de 1941 va morir James Joyce i, realment, va tenir una vida complexa. Mireu:

El 1902 va marxar d’Irlanda a Par铆s per estudiar medicina.

El 1922 el van convidar a un sopar amb Marcel Proust a Par铆s, esperant la conversa art铆stica del segle: nom茅s van parlar de malalties.

El personatge Molly Bloom, de l’Ulysses, est脿 inspirat en la seva esposa, Nora Barnacle.

L’autor patia d’astraf貌bia: tenia terror als trons i llamps.

Tamb茅 tenia molta por als gossos, perqu猫 de petit un gos el va mossegar.

Va canviar dinou vegades de casa.

L’alcohol li va causar molts problemes

El van operar 25 vegades de la vista i va patir una desena de malalties greus m茅s.

En els pitjors moments de pen煤ria econ貌mica va aconseguir tirar endavant gr脿cies als diners que li donava una fan an貌nima.

Com no s’han d’escriure obres complexes, profundes, transcendents, epif脿niques havent hagut de viure d’aquesta manera?

Havel, 8 anys sense vellut

芦Sense ciutadans lliures, aut貌noms, i que es vantin de ser-ho, no hi pot haver nacions lliures i independents. Sense pau interior, 茅s a dir, sense pau entre els ciutadans i entre els ciutadans i l’Estat, no hi pot haver garanties d’una pau exterior: un Estat que ignori la voluntat i els drets dels seus ciutadans no pot oferir cap garantia que respectar脿 la voluntat i els drets d’altres pobles, nacions i estats禄.

芦Mentre l’home sigui home, la democr脿cia, en el ple sentit de la paraula, no deixar脿 de representar un ideal a qu猫 -com a l’horitz贸鈥 podem apropar-nos m茅s o menys, per貌 que ens 茅s impossible assolir totalment禄.

芦La salvaci贸 de l’m贸n hum脿 resideix nom茅s en el cor hum脿, les consideracions humanes i la responsabilitat humana禄.

芦Si l’esperan莽a del m贸n rau en l’esfera de la consci猫ncia humana, 茅s m茅s comprensible que precisament els intel路lectuals no puguin evitar cont铆nuament la seva corresponsabilitat pel m贸n, ocultant la seva antipatia per la pol铆tica sota la suposada necessitat de ser independents禄.

芦Reflexionem i somiem, a les presons o fora d’elles, amb una Europa sense filferros ni alts murs, sense nacions artificialment dividides, sense gegantins magatzems de municions; amb una Europa alliberada dels esquemes de blocs, amb una pol铆tica europea basada en el respecte de l’home i dels seus drets, que no estigu茅s subordinada a interessos provisionals ni particulars. S铆, somiem amb una Europa com a comunitat amistosa de pobles independents i Estats democr脿tics禄.

Vaclav Havel (5 d’octubre de 1936 – Vl膷ice, Rep煤blica Txeca, 18 de desembre de 2011)