“Totes les novel·les són històriques”, Jordi Solé

Michael Crichton, el visionari

“Los devoradores de cadáveres“, Michael Crichton
(Chicago, 23 d’octubre del 1942 – Los Angeles, 4 de novembre del 2008)

“He aquí que veo a mi padre, he aquí que veo a mi madre, a mis hermanas y mis hermanos, he aquí que allí veo el linaje de mi pueblo hasta sus principios. Y he aquí que me llaman, me piden que ocupe mi lugar entre ellos en los atrios de Valhalla, el lugar donde viven los valientes, para siempre. (…) He visto a los Rus, cuando llegaron de sus viajes comerciales y acamparon en el ITIL. Nunca he visto especímenes físicos más perfectos, altos como las palmas datileras, rubios y colorados; no visten túnicas ni caftanes, pero los hombres visten una prenda que cubre una parte del cuerpo y deja las manos libres. Cada hombre tiene un hacha, una espada y un cuchillo, y mantiene cada uno consigo a todo momento. Las espadas son anchas, de tipo franco. Cada mujer lleva en cualquiera de los senos una caja de hierro, plata, cobre o de oro; el valor de la caja indica la riqueza del marido. Cada cuadro tiene un anillo del que depende un cuchillo. Las mujeres llevan collares de oro y plata. Sus adornos más preciados son bolas de cristal verde. Ellos las ensartan como collares para sus mujeres.”

☺ Drogues de ficció ☺

¿Quantes substàncies al·lucinògenes s’han inventat en les novel·les per fer que els protagonistes tinguessin poders especials, oblidessin experiències traumàtiques, convertissin el món miserable en un lloc idíl·lic o solucionessin problemes impossibles?

Aquí en teniu una llista que ha fet la BBC News Mundo en un article molt interessant:

Nepente (“Odissea”, d’Homer i “El corb”, d’Edgar Allan Poe)

Aigua del riu Leteo (“Eneida”, Virgili)Soma (“Un món feliç”, d’Adolf Huxley)

Melange (“Dune”, Frank Herbert)

Dylar (“Sonido blanco”, Don DeLillo)

I ens permetem afegir: Can-Di (“Els tres estigmes de Palmer Eldritch”, Phillp K. Dick)

Les píndoles blava i vermella (“Matrix”, Lilly i Lana Wachowski)

Vols escriure una novel·la?

A Escriptorium t’ajudem a fer-ho. Al curs de novel·la que imparteix el Jordi Solé convertiràs una bona història en un projecte estructurat i el projecte, en novel·la. Al setembre comencen nous grups, però ja pots demanar informació a escriptoriumsabadell@gmail.com

També pots anar fent boca amb aquest article del David Calatayud a Actualitat Literària:

L’escaleta
Encara que cadascú segueix el seu propi mètode per desenvolupar la seva novel·la, un dels consells més repetits en els diversos cursos i manuals de narrativa és la creació d’una escaleta o guió que ens permeti saber cap a on es dirigeix ​​la nostra història. Sol estar precedida d’una tempesta d’idees on, a manera d’esborrany, es bolquen les diferents línies i escenes que vertebraran la narració. Un cop obtingudes s’ordenen en l’escaleta, la qual, de forma més o menys detallada, descriu cada escena o cada capítol de l’obra, una espècie d’esquelet o guia que ens permetrà avançar amb pas segur.

La creació dels personatges
Cal crear personatges versemblants, amb caràcters reconeixibles i amb els seus propis condicionaments i contradiccions, escapant sempre de crear titelles sense personalitat pròpia. És. La psicologia de cadascun d’ells és essencial i convé fer fitxes de personatge que ens permetin conèixer-los a fons i interioritzar els seus objectius i motivacions abans de posar-los a actuar o a parlar.

El narrador
El narrador és un ens de ficció totalment diferenciat de l’escriptor de l’obra. És imprescindible conèixer els tipus de narrador que existeixen i les característiques de cada un d’ells amb la finalitat d’escollir el que millor s’adapti a la història que volem explicar. A més, hem de respectar l’elecció que fem, mantenint-nos fidel a la tria.

El temps
El tractament del temps és un altre dels factors essencials per construir una novel·la amb certa solvència. Cal diferenciar diversos aspectes relacionats amb el temps com l’època en què s’ambienta la història, la durada dels fets i el ritme temporal de la novel·la amb les seves amplificacions, digressions, resums i el·lipsis.

L’espai
Tan important com el temps és l’espai en el qual l’acció transcorre. Cal documentar-se si tenim pensat ambientar la nostra novel·la en un lloc real, amb descripcions que permetin al lector fer-se una idea encertada de la localització que hem triat. L’elaboració de fitxes espacials és una bona idea per ser coherent al llarg de l’obra amb l’espai dissenyat.

Podeu llegir la resta de l’article aquí: http://bit.ly/escriurenovella